El llinatge de Salvador Martí Soler (1818-1903)
Castelló de Xàtiva > Llinatges > El llinatge de Salvador Martí Soler

Francesc Xavier Martí Juan

El llinatge de Salvador Martí Soler (1818-1903)
Notes de genealogia castellonenca

1996

La genealogia

Abans es feien genealogies per aconseguir un marquesat o per demostrar la puresa de sang. La genealogia del segle XX és una ciència que s'estén a totes les classes socials i amb unes finalitats molt més interessants. La genealogia contemporània pot aportar dades valuoses sobre medicina, demografia, història, antropologia, onomàstica, etc. Si més no, també presenta curiositas, com saber que el rei Joan Carles és descendent alhora de Mahoma i del papa xativí Alexandre VI.
Dels llinatges de Castelló tenim l'estudi de Josep Teixidor sobre Josep Carbonell i de Carreres i el de Joan Baptista Franco i Sancho sobre els Franco. També hi ha les notes genealògiques sobre els Soro i els Franco de José Martí Soro, tots dos en programes de festes locals.

La nissaga de Salvador Martí Soler

He escollit Salvador Martí Soler com a estirp d'un llinatge perquè és el meu rebesavi i també perquè gran part dels seus descendents han romangut o romanem a Castelló. Es tracta, per tant, d'un llinatge eminentment castellonenc. Salvador Martí no fou un personatge destacat en la vida local, la seua importància rau en el fet que pot comptar, fins ara, amb una descendència d'unes quatre-centes persones.
En la taula genealògica adjunta només consten els caps del llinatge (Generació I), els seus fills (G.II) i els seus néts (G.III). Tinc dades sobre les generacions posteriors fins l'actualitat, però encara són incompletes i, a més, excedeixen l'espai d'aquesta publicació. Agraesc a tots els familiars que he anat descobrint les dades facilitades i l'interés que han mostrat i els agrairé l'ajuda per acabar de completar la genealogia.

Els Martí

Aquest cognom d'origen català deriva de Martinus, cognom llatí, nom d'un sant bisbe de Tours que era molt popular a l'edat mitjana. S'estén per tot arreu del nostre domini lingüístic en abundància i pràcticament per tot el món. A Castelló és un cognom prou usual. Cal investigar encara si tots els Martí de Castelló descendim o no d'un mateix tronc comú. En un padró d'habitants de 1500 ja apareix la viuda d'un tal Joan Martí, mestre d'aixa. Durant els segles XVIII i XIX la documentació ofereix abundants Martí de diferents condicions socials i oficis.
Com podem veure en el quadre els Martí emparenten amb els Soler de Manuel, els Adrián de la Llosa i els Rocher o Roger, llinatge establit a Castelló des del segle XVIII. En la G.II amb els Gregori, Avinyó, Benetó, Reig i Amorós, tots de Castelló, i amb els Bas, procedents d'Alcoi. En la G.III amb els Isern, Perales, Fayos, Soler, Climent, Simarro, Bellver, Grimaltos, Bo, Beltran, Palop, Franco, Sala i altres Martí, tots castellonencs, i amb els Ortiz de Montaverner, els Garrigues de Sant Joan de l'Ènova, els Greus d'Alginet, els Carpi d'Alberic i els Biot d'Alboraia.

Els ascendents de Salvador Martí Soler

L'avi de Salvador Martí Soler fou Josep Martí, natural de Xàtiva i batejat a la Seu. Aquest xativí es casà amb Blasa Tarrasona, natural de Montaverner. Segurament el matrimoni es traslladà a viure a Castelló. Un fill seu fou Tomàs Martí Tarrasona, llaurador, nascut a Castelló vers 1785 i mort al mateix lloc el 27 d'octubre de 1864. Tomàs es casà en segones noces amb Francisca Codina, que el va premorir, i testà a Carcaixent el 26 de febrer de 1852 davant el notari Pasqual Martínez.
Fill de Josep i germà de Tomàs fou Josep Martí i Tarassona, llaurador, nascut a Castelló vers 1790. Es casà vora els 20 anys amb Francisca Soler, natural de Manuel i aveïnada a Castelló a principis de segle (1801?). Aquests són els pares de Salvador Martí Soler.

Salvador Martí Soler

Va nàixer segurament a Castelló l'any 1818. Sabia llegir i escriure. Als vint-i-tants anys es casà amb Maria Antònia Adrián Rocher, de Castelló. Un germà seu, Francesc (*1823) es casà amb una germana de la dona, Bernarda, dels quals descendeixen un altre grapat de castellonencs. Tenia un altre germà, Josep (*1813 o 1814), també amb descendència a Castelló. Altres germans foren Vicent (*1815 o 1816) i Vicenta Maria (*1817). Vivien al carrer dels Sants.
Segons el Libro Padrón de las propiedades que disfrutan los terratenientes de esta villa de 1841 compartia la propietat d'una casa al carrer del Pedró amb el seu germà Francesc. La seua dona havia heretat de son pare tres fanecades i mitja en la partida dels Horts de Llevant. Salvador, però, potser encara no havia heretat de son pare, perquè ens consta que posseïa bastants terres, tantes que li permeten constar en els censos com a "labrador propietario" i no com a "jornalero". Per tant, podia viure de les seues propietats. L'any 1892 és el 41é major contribuent de Castelló. De tota manera, no era un gran propietari a la manera dels Varó, els Soro o els Cifre.
Salvador i Maria Antònia, que vivien al carrer dels Sants, van tenir, si més no, deu fills i trenta-cinc néts, dels quals van aplegar a la majoria d'edat set i trenta respectivament. Salvador va conéixer pràcticament tots els seus néts i alguns besnéts. El dolor més gran de la seua vida fou veure morir la seua dona i les seues filles Leonor i Leandra en el termini de huit dies a causa de l'epidèmia de còlera de 1885.
Salvador era una persona molt religiosa i era confrare del Rosari i d'altres associacions piadoses. Morí l'11 d'agost de 1903 als 85 anys i havia fet testament davant del notari Genaro Sala Roselló de Manuel. Curiosament Salvador Martí Soler té un besnét amb el mateix nom i cognoms
Maria Antònia Adrián Rocher era filla de Felip Adrián, natural de la Llosa (*1798), llaurador i veí de Castelló, i de Vicenta Maria Rocher (*1802), de Castelló. Tenia 5 germans: Felip (*1820), Josefa (*1827), Bernarda, Vicenta Maria i Maria Rosa. Nasqué vers 1824 a Castelló i morí el 30 de juny de 1885 en el mateix lloc. Aquell dia feu testament davant del notari Antonio Bataller.

Els noms de persona

El nom de l'estirp, Salvador, s'ha transmés de pares a fills fins l'actualitat i apareix 14 vegades. El nom del seu primer fill, Evaristo, apareix 9 vegades en dues branques diferents. Però els noms més comuns són Josep i Maria (21 i 19 vegades respectivament, en nom simple o compost). Hi ha una gran varietat de noms en aquest llinatge: en la cinquena generació apareixen un total de 68 noms diferents, entre els quals ja n'apareixen alguns "moderns" com Abel, Marco Antonio, Efraïm, Noema, Eva, Gemma. Aquesta tendència s'accentua en les següents generacions. Hi apareixen: Andrea, Esther, Susanna, Letícia, César, Salomé, Abraham, Isaac, Carla, Vanessa, Dan, Saül, etc.

Sistemes d'aliances

Com es casaven abans? Amb qui es casaven?
Solen casar-se amb persones d'extracció social i econòmica semblant. Per aquesta causa es donen uns sistemes d'aliances molt peculiars. És molt habitual que un germà es case amb la germana de la dona: és el cas de Salvador Martí Soler. Però hi ha més casos en les tres primeres generacions. Salvador Martí Adrián (G.II) es casà amb Nieves Bas Martínez i el germà Vicente amb Ascensión Bas Martínez, germana de l'anterior. Més encara, en enviudar Nieves Bas es casa amb una altre germà, Bernardo (sistema de levirat). Una altra variant és que una germana es case amb un germà de la dona: Bernardo Aviñó Martí (G.III) amb Carmen Beltrán García i Maria Aviñó Martí amb Joaquín Beltrán García, José Martí Bas (G.III) amb Maria Garrigues Albelda i Nieves Martí Bas amb Rafael Garrigues Albelda. També solia casar-se un cosí o cosina germana amb una germana o germà del consort. Així Teresa Martí Gregori (G.III) amb José Isern Martí i José Aviñó Martí (G.III) amb Emília Isern Marti. I també Àngela Amorós Martí (G.III) amb José Climent Ferrús i Àmalia Reig Martí (G.III) amb Salvador Climent Ferrús. Un altre cas el de Salvador Martí Bas (G.III), que hagué de demanar dispensa de consanguinitat doble a Roma per poder casar-se amb la cosina prima Joaquina Martí Martí, néta de Francesc Martí i Bernarda Adrián. Alguns d'aquests casos encara es donen en generacions posteriors.

Mobilitat geogràfica

El llinatge de Salvador Martí Soler presenta una escassa mobilitat geogràfica, sobretot en les primeres generacions. En la G.II tots restaren al poble, si exceptuem Antònia Martí Adrián , que potser va viure un temps i va morir a la Pobla Llarga. La causa és que les dones es casaren amb castellonencs i, com que en aquella època les dones eren les que es traslladaven al poble del marit, tots restaren ací. En la G.III només hi ha tres casos clars de desplaçament a Alginet, València, Sant Joan de l'Ènova i Alberic per casament, dos per motius de treball a la Pobla Llarga i València (Emília i Carmen Amorós Martí) i un per professió religiosa a València (Ascensión Martí Bas). En la generació IV escassíssims desplaçaments cap a Alcoi, Mislata, Barcelona, Alemanya i Brasil. I en les posteriors cap a Càrcer, l'Alcúdia, Chella, València, Barcelona, etc. Per tant, gran part d'aquest llinatge roman a Castelló.

Cultura, religió i política

He assenyalat que Salvador Martí sabia llegir i escriure i és una dada important, si tenim en compte que en 1861 el 82'28 % dels habitants de Castelló eren analfabets. Dels fills sabien llegir i escriure amb seguretat els homes i Amàlia. Vicente Martí Adrián llegia habitualment el Diario de Valencia i tenia la col.lecció completa de la revista La Hormiga de Oro; tenia una abundant biblioteca amb les obres completes de Vázquez de Mella i d'Aparisi i Guijarro, tot ho va cedir en depòsit a la Joventut Catòlica de Castelló. En la G.III llegien i escrivien la majoria, sobretot els homes.
Quant a la religió cal dir que es tracta d'una família catòlica prou religiosa, en general. En la documentació es troben moltes persones com a clavaris, confrares, membres d'Acció Catòlica, etc. També hi ha seminaristes com Teógenes Martí Bas (G..III) i jo mateix (G. V) i religioses com Ascensión Martí Bas (G. IV), agostina descalça, i Amàlia Isern Roca (G.V), dominica de clausura. En les generacions actuals hi ha de tot: catòlics practicants, agnòstics, d'altres religions, etc.
Quant a la política cal dir que tendeixen cap al conservadorisme. Alguns foren manifestament carlistes, com Evaristo Martí Adrián (G.III) - conegut per l'Hermano-, que sembla que participà fins i tot en l'última guerra contra els realistes. Ho era també, i només calia veure la seua biblioteca, Vicente Martí Adrián (G.III) i potser mataren el seu fill Luis l'any 1936 perquè aquest es declarà carlista davant del Comité. La resta s'han mantingut en unes postures més moderades i rarament han tingut protagonisme polític, si exceptuem el cas de Salvador Climent Reig (G.IV), alcalde des de 1951 fins 1963. En les generacions actuals hi ha de tot: indiferents, progres, conservadors, nacionalistes, ecologistes, monàrquics...però tot amb moderació.

Activitat econòmica

La nissaga de Salvador Martí Soler s'ha dedicat principalment a l'agricultura. Això, els homes. Les dones de les primeres generacions es dedicaven a "las labores propias del sexo" llevat de Vicenta i d'Angelita Martí Benetó (G.III), que tenien una botiga i Emília i Carmen Amorós Martí (G.III), que eren telefonistes. També tingué botiga José Martí Bas (G.III). Els homes, per tant, podien viure de la pròpia terra, com Salvador Martí Soler (G.I), o bé procurant terres d'altres i anant esporàdicament a jornal. Antonio Amorós Martí (G.III) era pintor. Alguns participaren com a socis fundadors de les societats que transformaren el Secà en regadiu, com Evaristo Martí Adrián (G.II) en el Braçal Nou del Castellet i Serreta Utxera i Evaristo Martí Gregori (G.III) i Joaquín i José Aviño Martí (G.III) en Altos Riegos. Evaristo Martí Gregori (G.III) fou vocal de la Junta d'Escalona (1934). Les dones del llinatge es casaren amb altres agricultors més o menys benestants. Així, per exemple, Maria Aviñó Martí (G.III) es casà amb Joaquín Beltrán García, el qual fou un dels promotors d'Altos Riegos i president de la Reial Séquia d'Escalona. Julia Reig Martí es casa amb Vicente Bellver Martorell, que fou també president de l'Escalona (1936). Aquesta situació econòmica els permetia a alguns tenir fins i tot alguna xica en amo. Per exemple, Amàlia Martí Adrián (G.II) l'any 1888 tenia a casa a Elvira Pla Climent, de 13 anys i Antònia Martí Adrián (G.II) tenia a Carmen Gómez Mollà, de15 anys.

Longevitat

De les tres primeres generacions cal destacar la seua longevitat. Dels 46 que apareixen 17 apleguen als 75 o més anys, dels quals 11 apleguen als 80 o més i d'aquests 4 moren als 90 o més. Amàlia Reig Martí arribà als 96 anys. L'última néta de Salvador Martí Soler que ha mort ha estat Ascensión Martí Bas i fou el 16 de febrer d'enguany a l'edat de 89 anys.
Quant a les causes de defunció és difícil traure conclusions, ja que les partides, quan les hi ha, no sempre ho indiquen. Hi ha casos de còlera, enteritis crònica, debilitat senil,etc. Els nounats solen morir per insuficiència de desenvolupament. També hi ha dos suïcidis i un assassinat. Però, fóra molt precipitat traure conclusions mèdiques amb aquestes poques dades.
En les generacions posteriors també hi ha persones longeves: Matilde Isern Martí (G.IV) als 88 anys, Evaristo Martí Ortiz (G.IV) als 80 anys, etc.

Per acabar...

Per acabar vull fer constar que aquest estudi no hauria estat possible sense l'inestimable treball de camp de mon tio José Martí Garrigues, que ha dedicat tantes o més hores que jo a la tasca. Gràcies a José Martí Soro, cronista oficial, per les dades facilitades i al meu amic Joan Server i Carrió per resoldre'm els problemes informàtics.

Actualitzada: dimarts, 19 / juny / 2007

© Copyright 2000 Francesc Xavier Martí Juan, All Rights Reserved
Comments or Problems to xamarju@eresmas.com