|
|
Història |
|
|
|
|
|
Castelló,
entre Xàtiva i la Ribera |
1993 |
|
|
|
|
Francesc Xavier Martí Juan |
|
|
|
|
|
Castelló
ha estat des de sempre una zona fronterera, un
lloc de pas, una talaia de guarda. Ja a
lEdat del Bronze el pujol del Castellet esdevingué
centre de control de pas de la Ribera Alta a lHorta de
Xàtiva y viceversa. La recent descoberta
duna terrisseria dèpoca romana (s.I
aC - s. I dC) confirma la vinculació a Xàtiva,
ciutat on sadreçava la Via Augusta des
dAlzira. Els bizantins o els visigots
alçaren un sistema defensiu tot al llarg de la Via Augusta on el
Castellet
feia a manera de posta telegràfica en relació
amb altres torres i talaies comunicades amb el
castell de Xàtiva. Aquest sistema serà emprat i
reforçat després en època musulmana. Jaume I
veié clara la funció estratègica de Castelló
i, en conquerir-lo el mes de juny de 1240,
sassegurava laccés a Xàtiva per la
vall del riu dAlbaida. Per altra banda
lemplaçament actual de Castelló - potser
anterior a la conquista - i la seua llargària -
Castelló, més llarg que redó- es
justifica per la disposició de les cases a la
vora dun antic camí dAlberic a
Xàtiva. Però a Jaume I també
lomplia de goig i alegria la bellesa i
fertilitat daquesta terra. Castelló,
situat en la confluència dels rius dAlbaida i
Xúquer, a la plana al.luvial
que hi formen, gaudia dun hàbitat dispers
en nombrosos nuclis de població. El terme o
districte de Castelló en vespres de la conquista
incloïa les alqueries de Roseta, Yelecho, Noras,
Sacra, Senyera,
Manuel, Passarella, Benimeixís i
un rahal amb torre anomenat de Rafel Barel, on
sescampaven abundants sénies, séquies,
assuts, molins i algorfes. En contemplar el
panorama que sestenia des daquesta
vora del Xúquer fins a
Xàtiva, Jaume I el
descrigué com la pus bella horta que anc
havíem vista en vila ni en castell.
Deu anys després de la conquista de Castelló el
monarca constitueix el terme general i
particular de Xàtiva, on queda inclós fins el 3
doctubre de 1587, quan Felip II li
concedeix el privilegi de vila reial. Des
daleshores lantic Castelló de
Xàtiva passa a nomenar-se
oficialment Vilanova de Castelló i
es segrega de Xàtiva. Precisament
-escrigué Josep Giner- la segregació de Xàtiva
de tots els pobles daqueixa zona obeïa a
unes raons de geografia natural: la comarca de Xàtiva no és realment de la Ribera del Xúquer,
i esta Ribera sí que és una zona perfectament
delimitada. I Castelló -continuava- forma part
de la Ribera, és precisament el poble que ho deu
tot al Xúquer, és ja de la Ribera del Xúquer.
Aquesta doble vinculació, històrica respecte a Xàtiva, natural respecte a la Ribera, ens ha
configurat com una frontera, com una zona
mitjancera, fet que els serveis sanitaris i
comercials, sobretot, fan més evident per la
similar distància que ens separa de Xàtiva i
dAlzira, capital de la comarca.
|
|
|