Castelló, entre Xàtiva i la Ribera
Castelló de Xàtiva > Història
   
  Història  
     
  Castelló, entre Xàtiva i la Ribera 1993
     
  Francesc Xavier Martí Juan  
     
  Castelló ha estat des de sempre una zona fronterera, un lloc de pas, una talaia de guarda. Ja a l’Edat del Bronze el pujol del Castellet esdevingué centre de control de pas de la Ribera Alta a l’Horta de Xàtiva y viceversa. La recent descoberta d’una terrisseria d’època romana (s.I aC - s. I dC) confirma la vinculació a Xàtiva, ciutat on s’adreçava la Via Augusta des d’Alzira. Els bizantins o els visigots alçaren un sistema defensiu tot al llarg de la Via Augusta on el Castellet feia a manera de posta telegràfica en relació amb altres torres i talaies comunicades amb el castell de Xàtiva. Aquest sistema serà emprat i reforçat després en època musulmana. Jaume I veié clara la funció estratègica de Castelló i, en conquerir-lo el mes de juny de 1240, s’assegurava l’accés a Xàtiva per la vall del riu d’Albaida. Per altra banda l’emplaçament actual de Castelló - potser anterior a la conquista - i la seua llargària - “Castelló, més llarg que redó”- es justifica per la disposició de les cases a la vora d’un antic camí d’Alberic a Xàtiva

Però a Jaume I també l’omplia de goig i alegria la bellesa i fertilitat d’aquesta terra. Castelló, situat en la confluència dels rius d’Albaida i Xúquer, a la plana al.luvial que hi formen, gaudia d’un hàbitat dispers en nombrosos nuclis de població. El terme o districte de Castelló en vespres de la conquista incloïa les alqueries de Roseta, Yelecho, Noras, Sacra, Senyera, Manuel, Passarella, Benimeixís i un rahal amb torre anomenat de Rafel Barel, on s’escampaven abundants sénies, séquies, assuts, molins i algorfes. En contemplar el panorama que s’estenia des d’aquesta vora del Xúquer fins a Xàtiva, Jaume I el descrigué com “la pus bella horta que anc havíem vista en vila ni en castell”. 
Deu anys després de la conquista de Castelló el monarca constitueix  el terme general i particular de Xàtiva, on queda inclós fins el 3 d’octubre de 1587, quan Felip II li concedeix el privilegi de vila reial. Des d’aleshores l’antic Castelló de Xàtiva passa a nomenar-se “oficialment” Vilanova de Castelló i es segrega de Xàtiva. “Precisament -escrigué Josep Giner- la segregació de Xàtiva de tots els pobles d’aqueixa zona obeïa a unes raons de geografia natural: la comarca de Xàtiva no és realment de la Ribera del Xúquer, i esta Ribera sí que és una zona perfectament delimitada. I Castelló -continuava- forma part de la Ribera, és precisament el poble que ho deu tot al Xúquer, és ja de la Ribera del Xúquer. Aquesta doble vinculació, històrica respecte a Xàtiva, natural respecte a la Ribera, ens ha configurat com una frontera, com una zona mitjancera, fet que els serveis sanitaris i comercials, sobretot, fan més evident per la similar distància que ens separa de Xàtiva i d’Alzira, capital de la comarca.

   
     

Actualitzada: dimarts, 19 / juny / 2007

© Copyright 2000 Francesc Xavier Martí Juan, All Rights Reserved
Comments or Problems to xamarju@eresmas.com