Però a Jaume I també l’omplia de goig i alegria la bellesa i fertilitat d’aquesta terra. Castelló, situat en la confluència dels rius d’Albaida i Xúquer, a la plana al.luvial que hi formen, gaudia d’un hàbitat dispers en nombrosos nuclis de població. El terme o districte de Castelló en vespres de la conquista incloïa les alqueries de Roseta, Yelecho, Noras, Sacra, Senyera, Manuel, Passarella, Benimeixís i un rahal amb torre anomenat de Rafel Barel, on s’escampaven abundants sénies, séquies, assuts, molins i algorfes. En contemplar el panorama que s’estenia des d’aquesta vora del Xúquer fins a Xàtiva, Jaume I el descrigué com “la pus bella horta que anc havíem vista en vila ni en castell”. 
Deu anys després de la conquista de Castelló el monarca constitueix  el terme general i particular de Xàtiva, on queda inclós fins el 3 d’octubre de 1587, quan Felip II li concedeix el privilegi de vila reial. Des d’aleshores l’antic Castelló de Xàtiva passa a nomenar-se “oficialment” Vilanova de Castelló i es segrega de Xàtiva. “Precisament -escrigué Josep Giner- la segregació de Xàtiva de tots els pobles d’aqueixa zona obeïa a unes raons de geografia natural: la comarca de Xàtiva no és realment de la Ribera del Xúquer, i esta Ribera sí que és una zona perfectament delimitada. I Castelló -continuava- forma part de la Ribera, és precisament el poble que ho deu tot al Xúquer, és ja de la Ribera del Xúquer. Aquesta doble vinculació, històrica respecte a Xàtiva, natural respecte a la Ribera, ens ha configurat com una frontera, com una zona mitjancera, fet que els serveis sanitaris i comercials, sobretot, fan més evident per la similar distància que ens separa de Xàtiva i d’Alzira, capital de la comarca.