|
| |
TOPONÍMIA |
| |
|
| |
Castelló
de la Ribera ? |
| |
|
| |
Francesc
Xavier Martí Juan |
| |
|
| |
En el
conflicte sobre el nom de la nostra vila
caben diverses opinions, totes elles
respectables. Els uns i els altres
tracten de recórrer a allò que ells
creuen que són uns sòlids arguments. Es
diu que tal nom és més històric que
tal altre, que és més popular, que és
més antic, que apareix en certs
documents o llibres, que és més adequat
a la seua situació geogràfica...En
aquesta polèmica no hi falten els
arguments. El que sobra és la polèmica.
És un cas curiós d'utilització de
diverses disciplines més o menys
científiques a fi de donar plausibilitat
a posicions prèviament preses. Dit d'una
altra manera, hom pren postura per
Castelló de la Ribera o per Villanueva
de Castellón no per motius estrictament
racionals i després busca els arguments
que més li acomoden. Perquè aquests
noms són més que noms, han esdevingut
símbols. I darrere dels símbols hi ha
molta cosa irracional. Amb aquesta
baralla local estem perdent moltes coses,
però m'interessa resaltar-ne una: estem
perdent la capacitat de dubtar, de
matissar, l'interés per investigar i la
llibertat de pensament. |
| |
|
| |
Què
passaria si jo els diguera que, tot i que
això de Castelló de la Ribera em fa
gràcia, va i resulta que pot posar-se en
dubte que Castelló forme part de la
comarca de la Ribera? La divisió
comarcal que solem ensenyar a les escoles
fou en el seu temps una simple proposta
que ja sembla inamovible, però que
presenta algunes ombres. Per exemple,
Castelló i altres pobles que ara
s'inclouen a la comarca de la Ribera Alta, situats al sud
del Xúquer i que pertanyien antigament
al terme general de Xàtiva. Tothom sap que
Castelló ha estat conegut durant segles
com a Castelló de Xàtiva. Cal recordar
que en les divisions històriques del
nostre territori Castelló sempre ha
caigut en la part situada al sud del
Xúquer i separada i desvinculada de la
major part dels pobles riberencs. Aquesta
part ha rebut diversos noms: Governació
dellà lo Xúquer (1307-1707),
Corregiment de Xàtiva (1707-1812),
Província de Xàtiva (1822-1823), etc.
L'administració eclesiàstica també ens
situava dins de l'àmbit d'acció de
l'Ardiaconat de Xàtiva. Antigament, sens
dubte, un riu era una frontera
geogràfica contundent i de fet separava
més que les muntanyes. No oblidem tampoc
que la conquista de Castelló per Jaume I
era estratègicament necessària per a la
conquista de Xàtiva. Si hom mira també
allò que els entesos diuen jerarquia de
ciutats, és evident que Castelló sempre
ha tendit més cap a Xàtiva que no cap a
Alzira, encara que la distància és
semblant. Igualment els immigrants de
Castelló solien procedir
majoritàriament de les comarques
centrals i no tant de la Ribera. L'any
1862, per exemple, es batejaren a
Castelló uns 128 xiquets, els pares dels
quals tenien la següent procedència:
Castelló (147) Ribera Alta (24),
Xàtiva-La Costera (30), La Vall
d'Albaida (30), altres (14).I la prova
més actual és que no hi ha línia
d'autobusos cap a Alzira. Un altre
element mai no tingut en compte és la
llengua: el nostre valencià s'acosta
més al de Xàtiva que no pas al d'Alzira
o al de l'Alcúdia. |
| |
|
| |
Dit
açò, potser caldria no presentar com un
dogma científic el nom de Castelló de
la Ribera. Se'ns ha de permetre dubtar i
matissar i seguir investigant i seguir
pensant. I tenim dret a aplegar a les
conclusions qualssevol i que no se'ns
classifique immediatament com a
partidaris d'una opció o altra. Tenim
dret a usar el nom que ens plaga sempre
que siga mínimament raonable.
O siga, cal relativitzar moltes coses a
fi de salvar-ne unes poques més
valuoses. |
| |
|
| |
|
|
|
|
