Castelló de la Ribera?
Castelló de Xàtiva > Onomàstica > El nom de la vila > Castelló de la Ribera?
 
 
  TOPONÍMIA
   
  Castelló de la Ribera ?
   
  Francesc Xavier Martí Juan
   
  En el conflicte sobre el nom de la nostra vila caben diverses opinions, totes elles respectables. Els uns i els altres tracten de recórrer a allò que ells creuen que són uns sòlids arguments. Es diu que tal nom és més històric que tal altre, que és més popular, que és més antic, que apareix en certs documents o llibres, que és més adequat a la seua situació geogràfica...En aquesta polèmica no hi falten els arguments. El que sobra és la polèmica. És un cas curiós d'utilització de diverses disciplines més o menys científiques a fi de donar plausibilitat a posicions prèviament preses. Dit d'una altra manera, hom pren postura per Castelló de la Ribera o per Villanueva de Castellón no per motius estrictament racionals i després busca els arguments que més li acomoden. Perquè aquests noms són més que noms, han esdevingut símbols. I darrere dels símbols hi ha molta cosa irracional. Amb aquesta baralla local estem perdent moltes coses, però m'interessa resaltar-ne una: estem perdent la capacitat de dubtar, de matissar, l'interés per investigar i la llibertat de pensament.
   
  Què passaria si jo els diguera que, tot i que això de Castelló de la Ribera em fa gràcia, va i resulta que pot posar-se en dubte que Castelló forme part de la comarca de la Ribera? La divisió comarcal que solem ensenyar a les escoles fou en el seu temps una simple proposta que ja sembla inamovible, però que presenta algunes ombres. Per exemple, Castelló i altres pobles que ara s'inclouen a la comarca de la Ribera Alta, situats al sud del Xúquer i que pertanyien antigament al terme general de Xàtiva. Tothom sap que Castelló ha estat conegut durant segles com a Castelló de Xàtiva. Cal recordar que en les divisions històriques del nostre territori Castelló sempre ha caigut en la part situada al sud del Xúquer i separada i desvinculada de la major part dels pobles riberencs. Aquesta part ha rebut diversos noms: Governació dellà lo Xúquer (1307-1707), Corregiment de Xàtiva (1707-1812), Província de Xàtiva (1822-1823), etc. L'administració eclesiàstica també ens situava dins de l'àmbit d'acció de l'Ardiaconat de Xàtiva. Antigament, sens dubte, un riu era una frontera geogràfica contundent i de fet separava més que les muntanyes. No oblidem tampoc que la conquista de Castelló per Jaume I era estratègicament necessària per a la conquista de Xàtiva. Si hom mira també allò que els entesos diuen jerarquia de ciutats, és evident que Castelló sempre ha tendit més cap a Xàtiva que no cap a Alzira, encara que la distància és semblant. Igualment els immigrants de Castelló solien procedir majoritàriament de les comarques centrals i no tant de la Ribera. L'any 1862, per exemple, es batejaren a Castelló uns 128 xiquets, els pares dels quals tenien la següent procedència: Castelló (147) Ribera Alta (24), Xàtiva-La Costera (30), La Vall d'Albaida (30), altres (14).I la prova més actual és que no hi ha línia d'autobusos cap a Alzira. Un altre element mai no tingut en compte és la llengua: el nostre valencià s'acosta més al de Xàtiva que no pas al d'Alzira o al de l'Alcúdia.
   
  Dit açò, potser caldria no presentar com un dogma científic el nom de Castelló de la Ribera. Se'ns ha de permetre dubtar i matissar i seguir investigant i seguir pensant. I tenim dret a aplegar a les conclusions qualssevol i que no se'ns classifique immediatament com a partidaris d'una opció o altra. Tenim dret a usar el nom que ens plaga sempre que siga mínimament raonable.
O siga, cal relativitzar moltes coses a fi de salvar-ne unes poques més valuoses.
   
   
 
 
2000
 

Actualitzada: diumenge, 27 / maig / 2007

© Copyright 2000 Francesc Xavier Martí Juan, All Rights Reserved
Comments or Problems to
xamarju@eresmas.com