Toponímia rural de Castelló de Xàtiva
Castelló de Xàtiva > Onomàstica > Toponímia rural
 
Toponímia rural
2007, maig-juny Francesc Xavier Martí i Juan
 
Nota introductòria: Oferim a continuació una llista dels noms de les partides i altres llocs del terme de Castelló que apareixen especialment en els padrons de terres de 1738, 1845 i 1911. [Francesc Xavier Martí]
 

Albaida, riu d'
[1845-1850] "Desde este punto sigue el Albayda en la dirección N., dejando á su der. los pueblos de Manuel, Señera y Villanueva de Castellon, y á la izq. Alcántara y Benegida, desembocando en el Júcar por las ruinas de Alcocer entre los term. de Alberique y el citado Villanueva de Castellon" (Madoz, t. I, p. 10).
[1853] "Cementerio y camino que va al rio de Albaida y de aqui al camino real" (Copiador de cartes de la família Soro Cifre).

Albelló, camí i partida de l'
[1587] "[...] sis fanecades de terra campa situades e posades en lo terme del present loch de Castelló en la partida del Albelló que afronten ab terres del dit confessant a tres parts y ab el camí de les Algoleches camí del Albelló en mig [...]" (AMC 1806, Protocol de Josep Casanova, 1587, setembre 15).

Albellons, camí, partida i séquia dels  [1960] [1994] [1995] [1979]

Albellons, braçal dels 
[1994]
"
Mitjans, al sud del braçal dels Albellons. Antigament tot era marjal d'arròs".

Albellons, séquia dels
[1695] "[...] per la céquia dels Albellons y Argoleches fins lo de Genís Balaguer [...]" (ASE, Llibre 39, art. 4, ff. 116v-117).

Albellons, partida dels [1738] [1845] [1911] [1994]
[1995] "La zona de la partida dels Albellons és una zona de foies, amb tendència a estar humida i molla. De tota manera, el nom li ve perquè per allà passa  la séquia Mare, que du tota la runa de les clavegueres del poble".

Alberic, camí d' (= Alcosser, camí d') (= Barca o Barca d'Alcosser, camí de la)
[1845-1850] "Por el N. y á la dist. referida de 1/2 hora de la v. cruza el r. Júcar en direción de O. a E., dividiendo el camino que conduce de ella á Alberique, entre las que sirven de comunicación la barca llamada de Alcocer" (Madoz, t. I, p. 223).

Albufera, partida de l’ [1911]

Alcosser, camí d' (= Alberic, camí d') (= Barca o Barca d'Alcosser, camí de la) [1994]
[1995] "Aquest topònim antigament donava nom a una alqueria del terme d'Alberic".

Alfaset, camp de l'
[1854] "Rafael he quitado la barraca del huerto y la tierra la he trigillado al camp del Alfaset [...] " (Copiador de cartes de la família Soro Cifre).

Algoleges, camí de les [1994] [1995]
[1587] "[...] sis fanecades de terra campa situades e posades en lo terme del present loch de Castelló en la partida del Albelló que afronten ab terres del dit confessant a tres parts y ab el camí de les Algoleches camí del Albelló en mig [...]" (AMC 1806, Protocol de Josep Casanova, 1587, setembre 15).

Algoleges, partida de les [1738] [1845] [1911] [1995]
[1587] "
[...] y mana Sa Magestad que lo Virrey y Audiencia tinguen consideracio á les Algolejas, y anchura [sic] que per elles se diu aquell Poble de Castelló" (Privilegi de Vila Reial, 1587, octubre 3).
[1667] “[...] in partita de les Argoletges [...]” (AMC 1978/28, 1667, setembre 29)
[1960] "Algoleches".
[1979] "Argoleges".
[1994] "
Algoleges, vora el terme de Carcaixent".

Algoleges, séquia de les [1979] [1995]
[1695] "[...] per la céquia dels Albellons y Argoleches fins lo de Genís Balaguer [...]" (ASE, Llibre 39, art. 4, ff. 116v-117).
[1994]
""
Algoleges [...] També una séquia amb aquest nom, derivada de l'Escalona".

Algoleges del Bosc, partida de les [1995]

Almassereta, partida de l’ (= Xipreret) [1911] [1995]
[1914] “Art. 4º Tienen derecho al uso de las aguas de que dispone la Comunidad para su aprovechamiento en riego, las tierras enclavadas en las partidas de Montolivet, Almacereta ó Sipreret, Huertos de Levante, Sendes, Almená y Huertos de Poniente [...]” (Ord. Vila, p. 5)
.
[1960] "L'Almacereta".
[1994] "Almassereta, vora la zona urbana
".

Almeler, partida de l’ [1738]

Almenà, partida de l' [1738] [1845] [1911] [1960] [1994] [1995]
[1914] “Art. 4º Tienen derecho al uso de las aguas de que dispone la Comunidad para su aprovechamiento en riego, las tierras enclavadas en las partidas de Montolivet, Almacereta ó Sipreret, Huertos de Levante, Sendes, Almená y Huertos de Poniente [...]” (Ord. Vila, p. 5)
.
[1979] "[...] Almena (Cs) [...]" (p. 17).

Almenà, séquia de l' [1995]

Alteró de la Bateria
[1959] "[...] cal anar també pera vore aquelles fanecades de tarongers escampades als voltants del Castellet, de l'Alteró de la Bateria, de l'Utxera..." (SOLERIESTRUCH: "Castelló de la Ribera, poble agrícola" a Fiestas de Villanueva de Castellón 1959, Villanueva de Castellón 1959, p. 19).
[1994] "En la divissoria del terme de Castelló amb el de Xàtiva i el de la Llosa de Ranes destaca l'Alt de la Bateria, situat a una altitud de 255 metres sobre el nivell del mar" (Estrada1, p. 8).

Alter de [Mateu] Rosselló, l'
[1694] "[...] del brasal del Castell Vell 559 fanecades: als alters del Pla 60 fanecades i a l'alter de Matheu Rosselló 10 fanecades [...]” (ASE, llibre 38, ff. 132v-133).
[1695] "Lo alter de Roselló
[...] no puga regar que no demane llisènsia al Cequier de dita Céquia, lo qual no la it pot regar" (
ASE, Llibre 39, art. 8).

Alteró de Benetó, l'
[1948] "Solamente en la parte Suroeste, a un kilómetro de la población, se vé un altozano que no podemos llegar a llamar colina, ocupado por unos huertos de naranjos con casa de labor en el centro, que llaman "Alteró de Benetó"" (Alapont, p. 20).

Alters del Pla
[1694] "
[...] del brasal del Castell Vell 559 fanecades: als alters del Pla 60 fanecades i a l'alter de Matheu Rosselló 10 fanecades [...]” (ASE, llibre 38, ff. 132v-133).

Altos Riegos, partida de

Alzira, séquia d'
[1694] "Ítem, torna a la contracéquia fins la céquia de Alzira, la qual partida conté 392 fanecades 1/2 de terra [...]” (ASE, llibre 38, ff. 140-142).

Amanta o Manta, Serreta

Amarga, font [1994]
[1948] "[Fuentes] la Fuente Amarga, por la cantidad de cloruro de sodio que lleva en disolución" (Alapont, p. 23).
[1958] "
[...] i la "Font Amarga" als voltants de la Teixonera" (SOLERIESTRUCH: "El porrat de Santa Ana" a Fiestas 1958, Villanueva de Castellón 1958, p. 23).
[1961] "LAS AGUAS: [...] Las fuentes principales son las de Poveda y Amarga. El ag. para beber procede de pozos y está conducida a las casas. Hay ag. medicinales, las de Font Amarga" (Romá).
[1979] "
[Font] Amarga (Cs) en terrenys triàsics salins".

Arcon, partida de l'
[1960] "El Alcón o Alarcón".
[1994] "
L'Arcó, deu el nom al fet que la séquia Escalona passava per un arc o aqüeducte".

Assagador 
[1960] "Asegador".

Assagador del Ràfol o camí Covetes [1994]

Baix, séquia de

Balsaïm, horts de 
[1776] “[...] dexando la casa y huertas dichas de “Balsain” que son propias de la viuda María-Vicenta Palop [...]” (Rel. Geo.)
[1838] "El doble capital de veintiocho sueldos de los cánones enfitéuticos a que estan afectas la casa del Balsain i heredad del mismo nombre [...]" ().

Balsaïm, partida de [1845] [1911]
Partida segregada de Beneixida i agregada a Castelló per decret de 30 de maig de 1842.
[1860] "Quince hanegadas de tierra arrozar en este término y partida del Balsain lindante con tierras de Pedro Climent, Dª. Vicenta Mascarós, senda del Valle, y tierra del propio dueño" (Llibre Padró de riquesa).

[1994]
"
BALSAÏM, al sud de la séquia de Carcaixent i a l'oest del Pla".

Barca o Barca d'Alcosser, la
[1845-1850] "Por el N. y á la dist. referida de 1/2 hora de la v. cruza el r. Júcar en direción de O. a E., dividiendo el camino que conduce de ella á Alberique, entre las que sirven de comunicación la barca llamada de Alcocer" (Madoz, t. I, p. 223).

Barca o Barca d'Alcosser, camí de la (= Alberic, camí d') (= Alcosser, camí d') [1994]
[2001] "Per arribar al que era la Barca, es baixava pel Calvari, i continuant el camí al recte, pel molí Nou, agafem el camí que du aquest nom, el camí de la Barca" (ALCOVER, J.: Records d'aigua, inèdit, 2001).

Barca, partida de la [1911]

Barragà, vau o gual de 
[1244] "E faem cridar nostra host  e anam-nos-en al vau de Barraga, e allí esperam nostra host per un dia" (Llibre dels Feyts, & 318).
[1386] "
[...] tres fusts rodons, los quals foren hauts i rebuts per aquell del dret del cinquanté, de una quntitat de fusta, la qual vench per lo riu de Xúquer avall des de Castella i exaguà en lo vado de Barragà" (1386, setembre 26, citat a VENTURA, Agustí: El castell de Xàtiva, p. 42).
[1399] "[...] manà a mi que enviàs a Cullera tota la fusta que era venguda del dret de cinquanté al dit senyor rei pertanyent en lo vado de Barragà [...]" (ARV 3014, fol. 90v, citat a VENTURA, Agustí: El castell de Xàtiva, p. 43).
[1424] (vid. VENTURA, Agustí: El castell de Xàtiva, p. 50; vid. també pp.103s.).

[1922] "ALBERIQUE
[...] Cuando conquistó D. Jaime el territorio, era ya importante esta población, pues el 4 de diciembre de 1244 dió a Lope Ferrench de Lucernich, caballero aragonés, "la alquería o villa de Alberit, en el término de alcira, junto al vado de Barraga, con hornos y molinos"" (SANCHIS SIVERA, José: Nomenclator..., p. 27).
[1994]
" "
[Jaume I] concentra les seues tropes en la vau de Barraga, que era la Barca d'Alcosser, terme d'Alberic [...]".
[1998] "[Dret del cinquanté]. Eixa norma era general per a tots els que transportaven fusta pel Xúquer, i s'havia de pagar o apartar del riu en lo "exugador de la fusta" del Vau de Barragà, que estava enfront de l'alqueria d'Alcocer, en terme actual de Castelló de la Ribera, que aleshores era terme de Xàtiva (ACA, reg. 16, fol. 196)" (VENTURA, Agustí: El castell de Xàtiva, p. 21) 
[2002] "Actualmente el topónimo Barragà se ha perdido cosa que dificulta su ubicación. Pero en la Edad Media era el paso más importante del río. Nos inclinamos a situarlo en el punto en que atravesaba el xúquer la vía que desde Valencia pasaba por Alberic y Alcoçer y se dirigía hacia el sur. Este camino es el que fue reformado en tiempos de Carlos III, en 1786. [...] Creemos que es más probable este lugar que el conocido como Barca de Alcoçer" (LÓPEZ ÉLUM, Pedro: Los castillos valencianos en la Edad Media: (Materiales y técnicas constructivas), vol. I, Valencia 2002, p. 239).

Barranc d’Escuriet (> Escuriet, barranc de) [1911]

Beneixida, camí de
[1860] "Catorce hanegadas de tierra arrozar, en este término y partida del Plá, que lindan con tierra de Antº. Llagaria, D. José Llaudis, y camino de Castellón y Benegida" (Llibre Padró de riquesa).

Blanc, camí 
[1904] “[...] encuentra un camino denominado Blanco, que lo atraviesa en forma de tajea [...]” (
Ord. Cas., p. 5).

Bosc, partida del [1738] [1845] [1911] [1979]
[1994] "
El Bosc, vora el riu".

Braçal del Castell [1738]

Braçal del Molí [1738]

Braçal de la Planissa [1738]

Braçal Nou del Castellet, nòria del
[1948] "Noria Brazal Nuevo del Castellet" (Alapont, p. 31).
[2000-2001] enllaç: La nòria de Castelló de la Ribera

Braçals, partida dels [1738]

Butxarra, font de
[1948] "[Fuentes] otra, es la de Bucharra, en el barranco del Castellet, de muy poca vena" (Alapont, p. 23).

Calçades, partida de les [1738]

Camí d'Alcosser, partida del (> Alcosser, camí d') [1738] [1995]

Camí de Beneixida [1738]

Camí de la Barca (> Barca o Barca d'Alcosser, camí de la) [1738] [1911]

Camí de la Pobla, partida del (> Pobla, camí de la) [1738] [1845]
[1587] “[...] en la partida del camí de la Pobla [...]” (AMC 1806, Protocol de Josep Casanova, 1587).

Camí de les Coves [1738]

Camí del Pla (> Pla, camí del) [1738] [1845]

Camí del Ràfol, braçal del
[1694] "Y mentres regarà lo brazal de Don Joan Tàrrega la gornada que li tocarà, que es lo dumenge, lo brazal del camí del Ràfol no es pot obrir [...]” (ASE, llibre 38, f. 134v).

Camí dels Motxals (> Motxals, camí dels)[1738]

Camí de Regues  [1738]

Camí de Sant Joan (> Sant Joanet, camí de) [1738]

Camí de Santa Anna (> Santa Anna, camí de)[1738]

Camí de Senyera  [1738] [1911]

Camí de Xàtiva (> Xàtiva, camí de) [1738]

Camí Fondo  [1738] 

Camí Fondo, braçal del (= Mitjans, braçal dels)
[1694] "Ítem, es seguix lo brasal dels Migans eo Camí Fondo
, que conté 688 fanecades de terra [...]” (ASE, llibre 38, f. 144v).

Camí Reial (> Reial, camí)[1911]

Canadella, partida de la [1738] [1911]

Canal, partida de la [1738] [1911]

Canal de Marco
[1987] "[...] el día 26 de febrero de 1705, se le concedió una escribanía a Andrés Marco, natural de Vilanova de Castelló [...]. Tenía muchas posesiones en la parte del término que aún hoy día se conoce por el nombre de "La Canal de Marco"" (MARTÍ SORO, José: HVC2, 1987, p. 267).

Cano, el [1979]

Cano, séquia del [1979]

Carboners, camí de
[1904] “[...] por debajo del terreno, propiedad de los herederos de D. Domingo Mascarós y camino titulado de «Carboneros», a encontrar el Barranco del Castellet [...]” (Ord. Cas., p. 4).
[1994] "La Nòria, està al sud vora el barranc del Castellet i el camí dels Carboners".

Carcaixent, séquia de
[1845-1850] "[...] acequia dicha de Carcagente, que vamos ahora a describir. [...] atraviesa luego el camino real, y últimamente el r. Albayda, por el término de Castellon de Játiva, donde se padecen algunas pérdidas por la imperfeccion de la obra y avenidas del r. desde cuyos confines empieza ya á regar única y exclusivamente el térm. de Carcagente" (Madoz, t. I,  p. 209).

Càrcer, camí de
[1860] "Doce hanegadas de tierra arrozar en este término y partida del Plá, brazal de la Serreta, que lindan con tierras de D. Vicente Guzman, Dominicos de esta villa, ahora bienes nacionales y camino de Cárcer" (Llibre Padró de riquesa).

Casa, partida de la [1738] [1911]

Casa del Rector, camí de la [1994]

Casa del Rector, senda de la [1994]

Caseta de la Llum, camí de la (> Llum, caseta de la)

Casilla, la

Castellet, barranc del (> Castellet, puig del)
[1860] "Cuatro hanegadas de tierra secana con olivos, en este término y partida de la montaña, lindante con tierras de Dª. Rosa Cervera, Acequia de Escalona y Barranco del Castellet" (Llibre Padró de riquesa).
[1904] “[...] por debajo del terreno, propiedad de los herederos de D. Domingo Mascarós y camino titulado de «Carboneros», a encontrar el Barranco del Castellet [...]” (Ord. Cas., p. 4).
[1994] "La Nòria, està al sud vora el barranc del Castellet i el camí dels Carboners".

Castellet, braçal del (> Castellet, puig del)
[1994]
"
El Pla, regada per la séquia d'Escalona i el braçal del Castellet".

Castellet, motor del (> Castellet, puig del)
[1948] "Motor Castellet" (Alapont, p. 31).

Castellet, partida del (> Castellet, puig del) [1845] [1911]
[1904] “[...] en tierras secanas de la partida del Plá o Castellet” (Ord. Cas., p. 3).

Castellet, puig del [1979] [1994]   foto
[1268]
"[...] podium Castilionis, in quo antiquitus consuevit esse castrum quod modo diritum est (Jaume I concedeix a Ponç de Malferit el puig de Castelló, Alzira 1268, febrer 22, ACA, Reg 15, f. 80v.)
[1845-1850] "En la misma dirección del S., á la dist. de un cuarto y medio de hora, se ve un pequeño monte aislado, de figura cónica, llamado El Castellet (castillico), en cuya cúspide descuellan todavía algunas ruinas de obra ant., restos, segun se dice, de una fort. de los moros. La altura de la colina es de medio cuarto de hora, y de dos su circunferencia" (Madoz, t. I, p. 223).
[1845-1850] "Segun ant. tradiciones, fué esta pobl. una pequeña aldea sit. al pie de un montecito llamado Castellet [...]. En aquella época, la mencionada ald. se llamaba ya Castello, por el cast. que de la cumbre del monte la dominaba y resguardaba" (Madoz, t. I, p. 224).
[1948] "[...] un montículo llamado Castellet, enclavado en la finca del propietario de la masía "Corral de Amorós", don Constantino Ballester [...]" (Alapont, p. 11)
[1950]
"
El Castellet", interessant article de Miguel GUAL CAMARENA.
[1957] "
El Castellet", interessant article de SOLERIESTRUCH a Fiestas 1957, Villanueva de Castellón 1957, pp. 27-30.
[1958] "
[...] passat que siga "El Castellet", tot nuet i pelat el pobre, amb tan sols aquell garrofer que hi és dalt de tot, assomat... només per vóre-vos passar; potser per voler-vos dir una altra vegada més... això tan sabut i sempre tan nou de "L'auela Pinta"!..." (SOLERIESTRUCH: "El porrat de Santa Ana" a Fiestas 1958, Villanueva de Castellón 1958, p. 25). 
[1994] "Altres bescolls [sic] són el Castellet a 151 metres i la Teixonera a 136 metres" (Estrada1, p. 8).
[200?] enllaç: Castillo de Villanueva de Castellón.

Castellet de Senyera, restes del (= Castellet)
[1994] "L'antic castell que dóna nom a Castelló és mal anomenat "Castellet de Senyera", perquè encara que està enfront i molt prop d'aquest poble, a l'altra banda del riu Albaida, està dins el terme de Castelló".

Castelló, camí de
[1860] "Catorce hanegadas de tierra arrozar, en este término y partida del Plá, que lindan con tierra de Antº. Llagaria, D. José Llaudis, y camino de Castellón y Benegida" (Llibre Padró de riquesa).

Castell Vell (= Castellet) [1738]
[1618] "[...] de les terres hermes de la Montanya que estan entre lo Castell Vell de Castelló y les montanyes de les Salines i de la Teixonera" (AMC 1938, fol. 1174).

Castell Vell, braçal del
[1694] "[...] del brasal del Castell Vell 559 fanecades: als alters del Pla 60 fanecades i a l'alter de Matheu Rosselló 10 fanecades [...]” (ASE, llibre 38, ff. 132v-133).

Cementeri, partida del [1911]

Ciprés, partida del [1911]

Clot de la Risa

Clot de les Dones

Clot de les Haques
[1994] (Estrada1, p. 13)
[1994] "
[...] Clot de les Haques, enfront mateix del Molí Cremat" (
Estrada2, p. 19).

Contraséquia / Contraséquies [1738]
[1695] "Se ha oferit traure alguns brasals nous eo contracéquies, per lo qual los terratinents que han donat la terra per a dits brasals tindran obligació de netegar los brasals nous o contracequies [...]" (ASE, Llibre 39, art. 4, ff. 116v-117).

Contraséquia de les Foies [1738]

Contraséquia dels Mitjans [1738]

Contraséquia dels Motxals [1738]

Corral de Marco [1738]

Corral de Sixto [1911]

Coto, partida del
[1979] "El Coto (Cs) no té equivalent en valencià vulgar".

Coves, partida de les
[1587] “[...] in partita dicta de les Coves [...]” (AMC 1806, Protocol de Josep Casanova, 1587).

Covetes, partida de les [1911]

Cubella, partida de [1738]

Cuenca, barranc de [1994]

Dalt, séquia de

Dantellets, els

Era Alta, partida de l' [1738]

Eres de l'Ermita
[1854] "Las eras de la Ermita y también la Ermita " (Copiador de cartes de la família Soro Cifre).

Escalona, reial séquia d' (= Castelló, reial séquia de)
[1845-1850] "ESCALONA: acequia o canal de riego de la prov. de Valencia [...] hasta introducirse en el térm. de Castellon de Játiva o Villanueva de Castellon, donde concluye dividiéndose en infinitos ramales para el riego. [...] para construir la de Escalona, que tambien se llama de Castellon" (Madoz, t. I, p. 338).
[1845-1850] "
[ESCALONA:]  Esta acequia es propiedad de Villanueva de Castellon, y se llama Real por privilegio concedido en 36 [sic] de abril de 1631" (Madoz, t. I, p. 339).

Escalona [1738]

Escuriet, barranc d' 
[1961] "LAS AGUAS: Bañan el t.º los R. Júcar y Albaida, y el barr. de Escuriet" (Romá).

Felips, camí dels
[1994] "Des de la font de Poveda, hem d'agarrar el camí Felips fina arribar de nou al camí de Santa Anna [...]" (Estrada2, p. 21).

Fillola, camí de la
[1994] "Aquest camí secundari (aquest és el sentit de Fillola) va a Xàtiva al pont de la Marca i actual Hospital "Lluís Alcanyís"".

Foies, camí de les
[1694] "Ítem, es seguixen les 70 fanecades que resten vora el camí de les Foyes y después torna a la céquia de Mochals [...]” (ASE, llibre 38, ff. 140-142).

Foies, braçal, camí i séquia de les [1994] [1996]
[1860] "Diez y seis hanegadas de tierra arrozar, en este término y partida de les Foyes, que lindan con el brazal de este nombre" (Llibre Padró de riquesa).

Foies, partida de les [1738] [1845] [1911] [1960] [1996]
[1860] "Nueve hanegadas de tierra arrozar en este término y partida de les Foyes" (Llibre Padró de riquesa).
[1994] "
Les Foies, vora el terme de la Pobla".
[1996] "En el terme de Castelló, aquestes partides, segons informació oral actual, solien tenir conreus d'arròs i ser terres on rajaven abundants fonts subterrànies; llocs sempre molls i amb molta humitat".

Foies de la Creu, partida de les
[1587] "[...] in termino dicti loci Castilionis Setabis in partita dicta de les Foyes de la Creu [...]" (AMC 1806, Protocol de Josep Casanova, 1587, agost 29).

Foies de la Morera, braçal i partida de les [1996]

Foies de la Serguera, partida de les [1996]

Foies de la Torre, partida i séquia de les [1996]

Foies del Camí de Xàtiva, partida de les [1996]
[1587]
“[...] in partita dicta de les Foyes camí de Xativa [...]” (AMC 1806, Protocol de Josep Casanova, 1587, agost 5).

Foies de Motxals, braçal i partida de les [1996]

Foieta, braçal i partida de la [1996]

Foietes, partida de les
[1633] “[...] in partita dicta de les Foietes [...]” (AMC 1975/29).

Fondos, partida dels [1738]

Font, partida de la [1738] [1911] 

Font Amarga, banys de la (> Amarga, font) 
[1994]
"
Banys de la Font Amarga, al sud, que cal no confondre amb el Balneari de Santa Anna en terme de la Llosa. Encara existeix una font abundant que té poc d'amarga ".

Font Amarga, barranc de la (> Amarga, font)
[1904] “[...] prosigue a encontrar el barranco denominado de la Fuente Amarga, que lo atraviesa en forma de acueducto [...]” (Ord. Cas., p. 5).

Font Amarga, camí de la (> Amarga, font)

Font Amarga, partida de la (> Amarga, font)

Font de Poveda, camí de la (> Poveda, font de)
[1994] "Ara hem de seguir el camí Carboners fins arribar al creuament del camí de Santa Anna, una vegada allí, tierem cap a la dreta fins al desviament del camí de la Font de Poveda, seguint aquest camí arribarem a la font" (Estrada2, p. 21).

Fraga, partida de [1911] [1996]
[1845-1850] "Á unos 400 pasos hacia el S., existió el pueblo de Fraga del que hoy no queda mas que el nombre que lleva una partida rural, de la cual se estrajeron no hace mucho tiempo, haciendo una escavación, algunos cráneos y otros huesos humanos: se ignora absolutamente la época y causas de su despoblación" (Madoz, t. I, pp. 222s.).
[1948] "[Caseríos] El de Fraga, en la partida del mismo nombre, en el que hace un siglo se encontararon restos humanos, desconociendose la causa y fecha de la despoblación y que hoy se conoce con el nombre de la partida de Ràfol" (
Alapont, p. 17). [No crec que es puga identificar amb el Ràfol]

Franco, hort de
[1849-1851] (AMC 1408/42 i 1407/39).

[1860] "Huerto de Franco" (Nomenclátor de la provincia de Valencia, p. 9).

Gallego, rambla de [1994]

Gola, la
[1994]  (Estrada1, p. 13)
[2001] "La Gola és l'altre gran paratge del riu Xúquer on la gent anava a nadar. Es troba situat exactament on el riu Albaida dóna les seues aigües al Xúquer" (ALCOVER, J.: Records d'aigua, inèdit, 2001).

Gola, camí de la

Golfo [1738]

Gorguet, el

Gurugú, finca del

Gurugú, font del

Heretat, partida de l' [1738]

Horts, partida dels
[1587] “[...] en lo terme del present lloc de Castelló de Xàtiva en la partida dita dels Horts [...]” (AMC 1806, Protocol de
Josep Casanova, 1587).  
[1587] “[...] fanecatas terre moreralis sitas et positas in termino presentis loci in partita dicta dels Horts de darrere cases [...]” (AMC 1806, Protocol de
Josep Casanova, 1587, octubre 19).

Horts de Llevant, partida dels [1738] [1845] [1911] 
[1914] “Art. 4º Tienen derecho al uso de las aguas de que dispone la Comunidad para su aprovechamiento en riego, las tierras enclavadas en las partidas de Montolivet, Almacereta ó Sipreret, Huertos de Levante, Sendes, Almená y Huertos de Poniente [...]” (Ord. Vila, p. 5)
.

Horts de Ponent, partida dels [1738] [1845] [1911] 
[1695] “[...] en la partida vulgarment dita dels Horts de Ponent [...]” (AMC 1975/78, 1695, setembre 7)
[1914] “Art. 4º Tienen derecho al uso de las aguas de que dispone la Comunidad para su aprovechamiento en riego, las tierras enclavadas en las partidas de Montolivet, Almacereta ó Sipreret, Huertos de Levante, Sendes, Almená y Huertos de Poniente [...]” (Ord. Vila, p. 5).

Isla, partida de la [1911]

Isla Panera o Isla de la Garça, partida de la
[1994] "La ISLA PANERA O ISLA DE LA GARÇA (sic, en castellà) situada en la junta dels dos rius al nord. És un braç mort del riu Albaida, que forma una illa al mig de la confluència".

Joan Tàrrega, braçal de [don]
[1694] "Y mentres regarà lo brazal de Don Joan Tàrrega la gornada que li tocarà, que es lo dumenge, lo brazal del camí del Ràfol no es pot obrir [...]” (ASE, llibre 38, f. 134v).

Lloba, partida de la [1845] [1911] [1960] [1994] [1979]

Lloma Alta [1979]

Mare, séquia
[1695] "Se ha oferit traure alguns brasals nous eo contracéquies, per lo qual los terratinents que han donat la terra per a dits brasals tindran obligació de netegar los brasals nous o contracequies y segar los marchens de la céquia mare y l'escorrim de la céquia mare serà comú [...]" (ASE, Llibre 39, art. 4, ff. 116v-117).
[1995] "La zona de la partida dels Albellons és una zona de foies,