 | Albaida,
riu d'
[1845-1850] "Desde este punto sigue el Albayda en la
dirección N., dejando á su der. los pueblos de Manuel, Señera y
Villanueva de Castellon, y á la izq. Alcántara y Benegida,
desembocando en el Júcar por las ruinas de Alcocer entre los
term. de Alberique y el citado Villanueva de Castellon"
(Madoz,
t.
I, p. 10).
[1853]
"Cementerio y camino que va al rio de Albaida y de aqui al
camino real" (Copiador de cartes de la família Soro Cifre). |
 | Albelló,
camí i partida de l'
[1587]
"[...]
sis fanecades de terra campa situades e posades en lo terme del
present loch de Castelló en la partida del Albelló que afronten
ab terres del dit confessant a tres parts y ab el camí de les
Algoleches camí del Albelló en mig
[...]"
(AMC
1806, Protocol de Josep Casanova, 1587, setembre 15).
|
 | Albellons,
camí, partida i séquia dels
[1960] [1994]
[1995] [1979] |
 | Albellons, braçal
dels
[1994] "Mitjans,
al sud del braçal dels Albellons. Antigament tot era marjal
d'arròs". |
 | Albellons,
séquia dels
[1695]
"[...] per la céquia dels Albellons y Argoleches fins lo de
Genís Balaguer [...]" (ASE, Llibre 39, art.
4,
ff. 116v-117).
|
 | Albellons,
partida dels [1738]
[1845] [1911] [1994]
[1995] "La zona de la partida dels
Albellons és una zona de foies, amb tendència a estar humida i
molla. De tota manera, el nom li ve perquè per allà passa
la séquia Mare, que du tota la runa de les clavegueres del
poble". |
 | Alberic,
camí d' (= Alcosser, camí d') (=
Barca o Barca d'Alcosser, camí de la)
[1845-1850] "Por el N. y á la dist. referida de 1/2 hora de
la v. cruza el r. Júcar en direción de O. a E.,
dividiendo el camino que conduce de ella á Alberique, entre las
que sirven de comunicación la barca llamada de Alcocer"
(Madoz, t.
I, p. 223). |
 | Albufera,
partida de l’ [1911] |
 |
Alcosser, camí d' (=
Alberic, camí d') (=
Barca o Barca d'Alcosser, camí de la)
[1994]
[1995]
"Aquest topònim antigament donava nom a una alqueria del
terme d'Alberic". |
 | Alfaset,
camp de l'
[1854]
"Rafael he quitado la barraca del huerto y la tierra la he
trigillado al camp del Alfaset [...] " (Copiador de cartes de
la família Soro Cifre). |
 | Algoleges,
camí de les [1994]
[1995]
[1587]
"[...] sis fanecades de terra campa situades e posades en lo
terme del present loch de Castelló en la partida del Albelló que
afronten ab terres del dit confessant a tres parts y ab el camí
de les Algoleches camí del Albelló en mig [...]" (AMC
1806, Protocol de Josep Casanova, 1587, setembre 15).
|
 | Algoleges,
partida de les [1738]
[1845] [1911] [1995]
[1587] "[...] y mana Sa Magestad que lo Virrey y
Audiencia tinguen consideracio á les Algolejas, y anchura [sic]
que per elles se diu aquell Poble de Castelló" (Privilegi de
Vila Reial, 1587, octubre 3).
[1667] “[...] in partita de
les Argoletges [...]” (AMC 1978/28, 1667, setembre 29)
[1960]
"Algoleches".
[1979] "Argoleges".
[1994]
"Algoleges,
vora el terme de Carcaixent". |
 | Algoleges,
séquia de les [1979]
[1995]
[1695] "[...] per la
céquia dels Albellons y Argoleches fins lo de Genís Balaguer [...]"
(ASE, Llibre 39, art. 4, ff. 116v-117).
[1994]
""Algoleges
[...] També una séquia amb aquest nom, derivada de
l'Escalona". |
 |
Algoleges
del Bosc,
partida de les [1995] |
 | Almassereta,
partida de l’ (= Xipreret) [1911]
[1995]
[1914] “Art. 4º Tienen
derecho al uso de las aguas de que dispone la Comunidad para su
aprovechamiento en riego, las tierras enclavadas en las partidas
de Montolivet, Almacereta ó Sipreret, Huertos de Levante, Sendes,
Almená y Huertos de Poniente [...]” (Ord.
Vila, p. 5).
[1960]
"L'Almacereta".
[1994]
"Almassereta,
vora la zona urbana". |
 |
Almeler,
partida de l’ [1738] |
 |
Almenà,
partida de l' [1738]
[1845] [1911] [1960]
[1994]
[1995]
[1914] “Art. 4º Tienen
derecho al uso de las aguas de que dispone la Comunidad para su
aprovechamiento en riego, las tierras enclavadas en las partidas
de Montolivet, Almacereta ó Sipreret, Huertos de Levante, Sendes,
Almená y Huertos de Poniente [...]” (Ord.
Vila, p. 5).
[1979] "[...]
Almena (Cs) [...]" (p. 17). |
 |
Almenà,
séquia de l' [1995] |
 | Alteró
de la Bateria
[1959] "[...]
cal anar també pera vore aquelles fanecades de tarongers
escampades als voltants del Castellet, de l'Alteró de la Bateria,
de l'Utxera..." (SOLERIESTRUCH: "Castelló
de la Ribera, poble agrícola" a Fiestas
de Villanueva de Castellón
1959,
Villanueva de Castellón
1959, p. 19).
[1994] "En la divissoria del terme de Castelló amb el de
Xàtiva i el de la Llosa de Ranes destaca l'Alt de la Bateria,
situat a una altitud de 255 metres sobre el nivell del mar" (Estrada1,
p. 8).
|
 | Alter
de [Mateu]
Rosselló, l'
[1694]
"[...]
del brasal del Castell Vell 559 fanecades: als
alters del Pla 60 fanecades i a l'alter de Matheu Rosselló 10
fanecades [...]” (ASE, llibre 38, ff. 132v-133).
[1695] "Lo alter de Roselló
[...] no puga regar
que no demane llisènsia al Cequier de dita Céquia, lo qual no la
it pot regar" (ASE, Llibre 39, art. 8). |
 | Alteró de Benetó,
l'
[1948]
"Solamente en la parte Suroeste, a un kilómetro de la
población, se vé un altozano que no podemos llegar a llamar
colina, ocupado por unos huertos de naranjos con casa de labor en
el centro, que llaman "Alteró de Benetó"" (Alapont,
p. 20). |
 | Alters
del Pla
[1694] "[...]
del brasal del Castell Vell 559 fanecades: als
alters del Pla 60 fanecades i a l'alter de Matheu Rosselló 10
fanecades [...]” (ASE, llibre 38, ff. 132v-133). |
 | Altos Riegos, partida
de |
 |
Alzira,
séquia d'
[1694]
"Ítem, torna a la contracéquia fins la céquia de
Alzira, la qual partida conté 392 fanecades 1/2 de terra
[...]” (ASE, llibre 38, ff. 140-142). |
 |
Amanta
o Manta, Serreta |
 |
Amarga,
font [1994]
[1948] "[Fuentes]
la Fuente Amarga, por la cantidad de cloruro de sodio que lleva en
disolución" (Alapont,
p. 23).
[1958] "[...]
i la "Font Amarga" als voltants de la Teixonera" (SOLERIESTRUCH:
"El
porrat de Santa Ana" a Fiestas
1958, Villanueva de Castellón
1958, p. 23).
[1961] "LAS AGUAS: [...] Las fuentes principales son las de
Poveda y Amarga. El ag. para beber procede de pozos y está
conducida a las casas. Hay ag. medicinales, las de Font
Amarga" (Romá).
[1979]
"
[Font]
Amarga (Cs) en terrenys triàsics salins". |
 | Arcon,
partida de l'
[1960]
"El Alcón o Alarcón".
[1994]
"L'Arcó,
deu el nom al fet que la séquia Escalona passava per un arc o
aqüeducte". |
 |
Assagador
[1960] "Asegador". |
 |
Assagador del Ràfol o camí
Covetes [1994] |
 |
Baix,
séquia de |
 |
Balsaïm,
horts de
[1776] “[...]
dexando la casa y huertas dichas de “Balsain” que son propias
de la viuda María-Vicenta Palop [...]” (Rel.
Geo.)
[1838]
"El doble capital de veintiocho sueldos de los cánones
enfitéuticos a que estan afectas la casa del Balsain i heredad
del mismo nombre [...]" ().
|
 | Balsaïm,
partida de [1845]
[1911]
Partida
segregada de Beneixida i agregada a Castelló per decret de 30 de
maig de 1842.
[1860]
"Quince hanegadas de tierra arrozar en este término y
partida del Balsain lindante con tierras de Pedro Climent, Dª.
Vicenta Mascarós, senda del Valle, y tierra del propio
dueño" (Llibre Padró de riquesa).
[1994] "BALSAÏM,
al sud de la séquia de Carcaixent i a l'oest del Pla". |
 | Barca
o Barca d'Alcosser, la
[1845-1850]
"Por el N. y á la dist. referida de 1/2 hora de la v. cruza
el r. Júcar en direción de O. a E., dividiendo el camino
que conduce de ella á Alberique, entre las que sirven de
comunicación la barca llamada de Alcocer" (Madoz, t.
I,
p. 223). |
 | Barca
o Barca d'Alcosser, camí de la (= Alberic, camí d') (=
Alcosser, camí d') [1994]
[2001] "Per
arribar al que era la Barca, es baixava pel Calvari, i continuant
el camí al recte, pel molí Nou, agafem el camí que du aquest
nom, el camí de la Barca" (ALCOVER, J.: Records d'aigua,
inèdit, 2001). |
 |
Barca,
partida de la [1911] |
 | Barragà, vau o gual de
[1244]
"E faem cridar nostra host e anam-nos-en al vau de
Barraga, e allí esperam nostra host per un dia" (Llibre
dels Feyts, & 318).
[1386]
"[...]
tres fusts rodons, los quals foren hauts i rebuts per aquell del
dret del cinquanté, de una quntitat de fusta, la qual vench per
lo riu de Xúquer avall des de Castella i exaguà en lo vado de
Barragà" (1386, setembre 26, citat a VENTURA, Agustí: El
castell de Xàtiva, p. 42).
[1399]
"[...] manà a mi que enviàs a Cullera tota la fusta que era
venguda del dret de cinquanté al dit senyor rei pertanyent en lo
vado de Barragà [...]" (ARV 3014, fol. 90v, citat a VENTURA,
Agustí: El castell de Xàtiva, p. 43).
[1424]
(vid. VENTURA, Agustí: El castell de Xàtiva, p. 50; vid.
també pp.103s.).
[1922]
"ALBERIQUE
[...]
Cuando conquistó D. Jaime el territorio, era ya importante esta
población, pues el 4 de diciembre de 1244 dió a Lope
Ferrench de Lucernich, caballero aragonés, "la alquería o
villa de Alberit, en el término de alcira, junto al vado de
Barraga, con hornos y molinos"" (SANCHIS SIVERA, José: Nomenclator...,
p. 27).
[1994] " "[Jaume
I] concentra les seues tropes en la vau de Barraga, que era la
Barca d'Alcosser, terme d'Alberic [...]".
[1998]
"[Dret
del cinquanté]. Eixa norma era general per a tots els que
transportaven fusta pel Xúquer, i s'havia de pagar o apartar del
riu en lo "exugador de la fusta" del Vau de Barragà,
que estava enfront de l'alqueria d'Alcocer, en terme actual de
Castelló de la Ribera, que aleshores era terme de Xàtiva (ACA,
reg. 16, fol. 196)" (VENTURA, Agustí: El castell de
Xàtiva, p. 21)
[2002] "Actualmente el topónimo Barragà se ha
perdido cosa que dificulta su ubicación. Pero en la Edad Media
era el paso más importante del río. Nos inclinamos a situarlo en
el punto en que atravesaba el xúquer la vía que desde Valencia
pasaba por Alberic y Alcoçer y se dirigía hacia el sur. Este
camino es el que fue reformado en tiempos de Carlos III, en 1786.
[...] Creemos que es más probable este lugar que el conocido como
Barca de Alcoçer" (LÓPEZ ÉLUM, Pedro: Los castillos
valencianos en la Edad Media: (Materiales y técnicas
constructivas), vol. I, Valencia 2002, p. 239). |
 |
Barranc
d’Escuriet (> Escuriet, barranc de) [1911] |
 | Beneixida,
camí de
[1860]
"Catorce hanegadas de tierra arrozar, en este término y
partida del Plá, que lindan con tierra de Antº. Llagaria, D.
José Llaudis, y camino de Castellón y Benegida" (Llibre
Padró de riquesa).
|
 | Blanc,
camí
[1904] “[...] encuentra un camino denominado Blanco, que lo
atraviesa en forma de tajea [...]” (Ord.
Cas.,
p. 5). |
 | Bosc,
partida del [1738]
[1845] [1911]
[1979]
[1994]
"El
Bosc, vora el riu". |
 |
Braçal
del Castell [1738] |
 |
Braçal
del Molí [1738] |
 |
Braçal
de la Planissa [1738] |
 |
Braçal
Nou del Castellet, nòria del
[1948] "Noria
Brazal Nuevo del Castellet" (Alapont,
p. 31).
[2000-2001] enllaç: La
nòria de Castelló de la Ribera
|
 |
Braçals,
partida dels [1738] |
 | Butxarra, font de
[1948] "[Fuentes]
otra, es la de Bucharra, en el barranco del Castellet, de muy poca
vena" (Alapont,
p. 23). |
 |
Calçades,
partida de les [1738] |
 |
Camí
d'Alcosser, partida del (> Alcosser, camí d') [1738]
[1995] |
 |
Camí
de Beneixida [1738] |
 |
Camí
de la Barca (> Barca o Barca d'Alcosser, camí de la) [1738]
[1911] |
 |
Camí
de la Pobla, partida del (> Pobla, camí de la) [1738]
[1845]
[1587] “[...] en la partida del camí de la Pobla [...]” (AMC
1806, Protocol de Josep Casanova, 1587).
|
 |
Camí
de les Coves [1738] |
 |
Camí
del Pla (> Pla, camí del) [1738]
[1845] |
 |
Camí
del Ràfol, braçal del
[1694]
"Y mentres regarà lo brazal de Don Joan Tàrrega la gornada
que li tocarà, que es lo dumenge,
lo brazal del camí del Ràfol no es pot obrir [...]” (ASE,
llibre 38, f. 134v). |
 |
Camí
dels Motxals (> Motxals, camí dels)[1738] |
 |
Camí
de Regues [1738] |
 |
Camí
de Sant Joan (> Sant Joanet, camí de) [1738] |
 |
Camí
de Santa Anna (> Santa Anna, camí de)[1738] |
 |
Camí
de Senyera [1738]
[1911] |
 |
Camí
de Xàtiva (> Xàtiva, camí de) [1738] |
 |
Camí
Fondo [1738] |
 |
Camí
Fondo,
braçal del (= Mitjans, braçal dels)
[1694] "Ítem, es
seguix lo brasal dels Migans eo Camí Fondo,
que conté 688 fanecades de terra [...]” (ASE, llibre 38, f.
144v). |
 |
Camí
Reial (> Reial, camí)[1911] |
 |
Canadella,
partida de la [1738]
[1911] |
 |
Canal,
partida de la [1738]
[1911] |
 | Canal
de Marco
[1987] "[...] el día 26 de febrero de 1705, se le
concedió una escribanía a Andrés Marco, natural de Vilanova de
Castelló [...]. Tenía muchas posesiones en la parte
del término que aún hoy día se conoce por el nombre de "La
Canal de Marco"" (MARTÍ SORO, José: HVC2, 1987,
p. 267).
|
 | Cano,
el [1979] |
 | Cano,
séquia del [1979] |
 | Carboners,
camí de
[1904] “[...] por debajo del terreno, propiedad de los herederos
de D. Domingo Mascarós y camino titulado de «Carboneros», a
encontrar el Barranco del Castellet [...]” (Ord.
Cas., p. 4).
[1994]
"La
Nòria, està al sud vora el barranc del Castellet i el camí dels
Carboners". |
 | Carcaixent,
séquia de
[1845-1850] "[...] acequia dicha de Carcagente, que
vamos ahora a describir. [...] atraviesa luego el camino real, y
últimamente el r. Albayda, por el término de Castellon de
Játiva, donde se padecen algunas pérdidas por la imperfeccion de
la obra y avenidas del r. desde cuyos confines empieza ya á regar
única y exclusivamente el térm. de Carcagente"
(Madoz, t.
I, p. 209). |
 |
Càrcer,
camí de
[1860]
"Doce hanegadas de tierra arrozar en este término y partida
del Plá, brazal de la Serreta, que lindan con tierras de D.
Vicente Guzman, Dominicos de esta villa, ahora bienes nacionales y
camino de Cárcer" (Llibre Padró de riquesa).
|
 |
Casa,
partida de la [1738]
[1911] |
 |
Casa del
Rector, camí de la [1994] |
 |
Casa del
Rector, senda de la [1994] |
 |
Caseta
de la Llum, camí de la (> Llum, caseta de la) |
 |
Casilla,
la |
 |
Castellet,
barranc del (> Castellet, puig del)
[1860]
"Cuatro hanegadas de tierra secana con olivos, en este
término y partida de la montaña, lindante con tierras de Dª.
Rosa Cervera, Acequia de Escalona y Barranco del Castellet"
(Llibre Padró de riquesa).
[1904] “[...] por debajo del terreno, propiedad de los herederos
de D. Domingo Mascarós y camino titulado de «Carboneros», a
encontrar el Barranco del Castellet [...]” (Ord.
Cas., p. 4).
[1994]
"La
Nòria, està al sud vora el barranc del Castellet i el camí dels
Carboners". |
 |
Castellet,
braçal del (> Castellet, puig del)
[1994] "El
Pla, regada per la séquia d'Escalona i el braçal del
Castellet". |
 |
Castellet,
motor del
(> Castellet, puig del)
[1948] "Motor
Castellet" (Alapont,
p. 31). |
 |
Castellet,
partida del (> Castellet, puig del) [1845]
[1911]
[1904] “[...] en
tierras secanas de la partida del Plá o Castellet” (Ord.
Cas., p. 3). |
 | Castellet,
puig del [1979]
[1994]
foto
[1268] "[...] podium Castilionis, in quo
antiquitus consuevit esse castrum quod modo diritum est (Jaume
I concedeix a Ponç de Malferit el puig de Castelló, Alzira
1268, febrer 22, ACA, Reg 15, f. 80v.)
[1845-1850]
"En la misma dirección del S., á la dist. de un cuarto y
medio de hora, se ve un pequeño monte aislado, de figura cónica,
llamado El Castellet (castillico), en cuya cúspide
descuellan todavía algunas ruinas de obra ant., restos, segun se
dice, de una fort. de los moros. La altura de la colina es de
medio cuarto de hora, y de dos su circunferencia" (Madoz, t.
I, p. 223).
[1845-1850]
"Segun
ant. tradiciones, fué esta pobl. una pequeña aldea sit. al pie
de un montecito llamado Castellet [...]. En aquella época,
la mencionada ald. se llamaba ya Castello, por el cast. que
de la cumbre del monte la dominaba y resguardaba" (Madoz, t.
I, p. 224).
[1948] "[...]
un montículo llamado Castellet, enclavado en la finca del
propietario de la masía "Corral de Amorós", don
Constantino Ballester [...]"
(Alapont, p. 11)
[1950] "El
Castellet", interessant article
de Miguel GUAL CAMARENA.
[1957] "El
Castellet", interessant article de
SOLERIESTRUCH
a Fiestas
1957,
Villanueva de Castellón
1957, pp. 27-30.
[1958] "[...]
passat que siga "El Castellet", tot nuet i pelat el
pobre, amb tan sols aquell garrofer que hi és dalt de tot,
assomat... només per vóre-vos passar; potser per voler-vos dir
una altra vegada més... això tan sabut i sempre tan nou de
"L'auela Pinta"!..." (SOLERIESTRUCH: "El
porrat de Santa Ana" a Fiestas
1958, Villanueva de Castellón
1958, p. 25).
[1994]
"Altres bescolls [sic] són el Castellet a 151 metres i la
Teixonera a 136 metres" (Estrada1,
p. 8).
[200?] enllaç: Castillo
de Villanueva de Castellón.
|
 |
Castellet de
Senyera, restes del (= Castellet)
[1994] "L'antic castell que dóna nom a
Castelló és mal anomenat "Castellet de Senyera",
perquè encara que està enfront i molt prop d'aquest poble, a
l'altra banda del riu Albaida, està dins el terme de
Castelló". |
 |
Castelló,
camí de
[1860]
"Catorce hanegadas de tierra arrozar, en este término y
partida del Plá, que lindan con tierra de Antº. Llagaria, D.
José Llaudis, y camino de Castellón y Benegida" (Llibre
Padró de riquesa).
|
 |
Castell
Vell (= Castellet) [1738]
[1618] "[...]
de les terres hermes de la Montanya que estan entre lo Castell
Vell de Castelló y les montanyes de les Salines i de la
Teixonera" (AMC 1938, fol. 1174). |
 |
Castell
Vell, braçal del
[1694]
"[...]
del brasal del Castell Vell 559 fanecades: als
alters del Pla 60 fanecades i a l'alter de Matheu Rosselló 10
fanecades [...]” (ASE, llibre 38, ff. 132v-133). |
 |
Cementeri,
partida del [1911] |
 |
Ciprés,
partida
del [1911] |
 | Clot
de la Risa |
 | Clot
de les Dones |
 | Clot
de les Haques
[1994] (Estrada1,
p. 13).
[1994] "[...] Clot de les Haques, enfront mateix del Molí
Cremat" (Estrada2,
p. 19). |
 |
Contraséquia
/ Contraséquies [1738]
[1695]
"Se ha oferit traure alguns brasals nous eo contracéquies,
per lo qual los terratinents que han donat la terra per a dits
brasals tindran obligació de netegar los brasals nous o
contracequies [...]" (ASE, Llibre 39, art. 4, ff. 116v-117). |
 |
Contraséquia
de les Foies [1738] |
 |
Contraséquia
dels Mitjans [1738] |
 |
Contraséquia
dels Motxals [1738] |
 |
Corral
de Marco [1738] |
 |
Corral
de Sixto [1911] |
 |
Coto,
partida del
[1979]
"El Coto (Cs) no té equivalent en valencià
vulgar".
|
 |
Coves,
partida de les
[1587] “[...]
in partita dicta de les Coves [...]” (AMC 1806, Protocol de Josep
Casanova, 1587).
|
 |
Covetes,
partida de les [1911] |
 |
Cubella,
partida de [1738] |
 | Cuenca, barranc de [1994] |
 |
Dalt,
séquia de |
 |
Dantellets,
els |
 |
Era
Alta, partida de l' [1738] |
 |
Eres
de l'Ermita
[1854]
"Las eras de la Ermita y también la Ermita " (Copiador
de cartes de la família Soro Cifre). |
 | Escalona,
reial séquia d' (= Castelló, reial séquia de)
[1845-1850]
"ESCALONA: acequia o canal de riego de la prov. de Valencia [...]
hasta introducirse en el térm. de Castellon de Játiva o Villanueva
de Castellon, donde concluye dividiéndose en infinitos ramales para
el riego. [...] para construir la de Escalona, que tambien se llama
de Castellon" (Madoz, t.
I, p. 338).
[1845-1850]
"[ESCALONA:]
Esta acequia es propiedad de Villanueva de Castellon, y se llama
Real por privilegio concedido en 36 [sic]
de abril de 1631" (Madoz, t.
I, p. 339). |
 |
Escalona
[1738] |
 |
Escuriet,
barranc d'
[1961] "LAS AGUAS: Bañan el t.º los R. Júcar y Albaida, y
el barr. de Escuriet" (Romá). |
 |
Felips,
camí dels
[1994]
"Des de la font de Poveda, hem d'agarrar el camí Felips fina
arribar de nou al camí de Santa Anna
[...]"
(Estrada2,
p. 21). |
 |
Fillola, camí de la
[1994]
"Aquest camí secundari (aquest és el sentit de Fillola) va
a Xàtiva al pont de la Marca i actual Hospital "Lluís
Alcanyís"". |
 | Foies,
camí de les
[1694]
"Ítem, es seguixen les 70 fanecades que resten vora
el camí de les Foyes y después torna a la céquia de Mochals
[...]” (ASE, llibre 38, ff. 140-142). |
 |
Foies,
braçal, camí i séquia de les [1994]
[1996]
[1860]
"Diez y seis hanegadas de tierra arrozar, en este término y
partida de les Foyes, que lindan con el brazal de este nombre"
(Llibre Padró de riquesa).
|
 | Foies,
partida de les [1738]
[1845] [1911] [1960]
[1996]
[1860]
"Nueve hanegadas de tierra arrozar en este término y partida
de les Foyes" (Llibre Padró de riquesa).
[1994]
"Les
Foies, vora el terme de la Pobla".
[1996]
"En el terme de Castelló, aquestes partides, segons
informació oral actual, solien tenir conreus d'arròs i ser
terres on rajaven abundants fonts subterrànies; llocs sempre
molls i amb molta humitat". |
 | Foies
de la Creu, partida de les
[1587] "[...]
in termino dicti loci Castilionis Setabis in partita dicta de les
Foyes de la Creu [...]"
(AMC 1806, Protocol de Josep
Casanova, 1587, agost 29). |
 |
Foies
de la Morera, braçal i partida de les [1996] |
 |
Foies
de la Serguera,
partida de les [1996] |
 |
Foies
de la Torre,
partida i séquia de les [1996] |
 |
Foies
del Camí de Xàtiva,
partida de les [1996]
[1587] “[...]
in partita dicta de les Foyes camí de Xativa [...]” (AMC 1806,
Protocol de Josep Casanova, 1587, agost 5).
|
 |
Foies
de Motxals, braçal i partida de les [1996] |
 |
Foieta,
braçal i partida de la [1996] |
 |
Foietes,
partida de les
[1633] “[...]
in partita dicta de les Foietes [...]” (AMC 1975/29).
|
 |
Fondos,
partida dels [1738] |
 |
Font,
partida de la [1738]
[1911] |
 |
Font
Amarga, banys de la (>
Amarga, font)
[1994] "Banys
de la Font Amarga, al sud, que cal no confondre amb el Balneari de
Santa Anna en terme de la Llosa. Encara existeix una font abundant
que té poc d'amarga ". |
 |
Font
Amarga, barranc de la (> Amarga, font)
[1904]
“[...]
prosigue a encontrar el barranco denominado de la Fuente Amarga,
que lo atraviesa en forma de acueducto [...]” (Ord.
Cas.,
p. 5). |
 |
Font
Amarga, camí de la (>
Amarga, font) |
 |
Font
Amarga, partida de la (>
Amarga, font) |
 | Font
de Poveda, camí de la (> Poveda, font de)
[1994]
"Ara hem de seguir el camí Carboners fins arribar al
creuament del camí de Santa Anna, una vegada allí, tierem cap a
la dreta fins al desviament del camí de la Font de Poveda,
seguint aquest camí arribarem a la font" (Estrada2,
p. 21). |
 | Fraga,
partida de [1911] [1996]
[1845-1850]
"Á unos 400 pasos hacia el S., existió el pueblo de Fraga
del que hoy no queda mas que el nombre que lleva una partida
rural, de la cual se estrajeron no hace mucho tiempo, haciendo una
escavación, algunos cráneos y otros huesos humanos: se ignora
absolutamente la época y causas de su despoblación" (Madoz, t.
I, pp.
222s.).
[1948] "[Caseríos]
El de Fraga, en la partida del mismo nombre, en el que hace un
siglo se encontararon restos humanos, desconociendose la causa y
fecha de la despoblación y que hoy se conoce con el nombre de la
partida de Ràfol" (Alapont,
p. 17).
[No crec que es puga identificar amb el Ràfol] |
 |
Franco, hort de
[1849-1851]
(AMC 1408/42 i 1407/39).
[1860]
"Huerto de Franco" (Nomenclátor de la provincia de
Valencia, p. 9). |
 |
Gallego, rambla de [1994] |
 |
Gola, la
[1994]
(Estrada1,
p. 13).
[2001]
"La Gola és l'altre gran paratge del riu Xúquer on la gent
anava a nadar. Es troba situat exactament on el riu Albaida dóna
les seues aigües al Xúquer" (ALCOVER, J.: Records
d'aigua,
inèdit, 2001). |
 |
Gola, camí de la |
 |
Golfo [1738] |
 |
Gorguet,
el |
 |
Gurugú,
finca del |
 |
Gurugú,
font del |
 |
Heretat,
partida de l' [1738] |
 | Horts,
partida dels
[1587] “[...] en lo terme del present lloc de Castelló de
Xàtiva en la partida dita dels Horts [...]” (AMC 1806, Protocol de
Josep
Casanova, 1587).
[1587] “[...] fanecatas terre moreralis sitas et positas in
termino presentis loci in partita dicta dels Horts de darrere
cases [...]” (AMC 1806, Protocol de
Josep
Casanova, 1587, octubre 19).
|
 |
Horts
de Llevant, partida dels [1738]
[1845] [1911]
[1914] “Art. 4º Tienen
derecho al uso de las aguas de que dispone la Comunidad para su
aprovechamiento en riego, las tierras enclavadas en las partidas
de Montolivet, Almacereta ó Sipreret, Huertos de Levante, Sendes,
Almená y Huertos de Poniente [...]” (Ord.
Vila, p. 5).
|
 | Horts
de Ponent, partida dels [1738]
[1845] [1911]
[1695] “[...] en la partida
vulgarment dita dels Horts de Ponent [...]” (AMC 1975/78, 1695,
setembre 7)
[1914] “Art. 4º Tienen
derecho al uso de las aguas de que dispone la Comunidad para su
aprovechamiento en riego, las tierras enclavadas en las partidas
de Montolivet, Almacereta ó Sipreret, Huertos de Levante, Sendes,
Almená y Huertos de Poniente [...]” (Ord.
Vila, p. 5).
|
 |
Isla,
partida de la [1911] |
 |
Isla Panera o Isla de la
Garça, partida de la
[1994] "La
ISLA PANERA O ISLA DE LA GARÇA (sic, en castellà) situada en la
junta dels dos rius al nord. És un braç mort del riu Albaida,
que forma una illa al mig de la confluència". |
 | Joan
Tàrrega, braçal de [don]
[1694]
"Y mentres regarà lo brazal de Don Joan Tàrrega la gornada
que li tocarà, que es lo dumenge,
lo brazal del camí del Ràfol no es pot obrir [...]” (ASE,
llibre 38, f. 134v). |
 |
Lloba,
partida de la [1845]
[1911] [1960]
[1994]
[1979] |
 | Lloma
Alta [1979] |
 | Mare,
séquia
[1695]
"Se ha oferit traure alguns brasals nous eo contracéquies,
per lo qual los terratinents que han donat la terra per a dits
brasals tindran obligació de netegar los brasals nous o
contracequies y segar los marchens de la céquia mare y l'escorrim
de la céquia mare serà comú [...]" (ASE, Llibre 39, art.
4, ff. 116v-117).
[1995] "La zona de la partida dels
Albellons és una zona de foies, | |