Una de les poblacions valencianes que més necessiten normalitzar
el seu nom, és la que oficialment s'anomena Villanueva de
Castellón. el determinatiu que porta fa creure, als que no són
bons coneixedors de la geografia valenciana, que es tracta d'una
localitat veïna a Castelló de la Plana, o almenys pertanyent a
la seua província.
El seu nom tradicional, Castelló, deriva del llatí castellu
amb el sufix diminutiu -one (comp. finestra / finestró,
botifarra / botifarró, etc.) i fa referència a la fortalesa àrab
que ara s'anomena el Castellet, origen del nucli de població.
És topònim abundant al País Valencià: Castelló de la Plana,
Castelló de les Gerres, Castellonet de la Conquista,
etc.
El nom antic de la localitat manté plena vitalitat en tota la
Ribera Alta, segons acrediten les següents parèmies i cançons:
-
Castelló
més llarg que redó.
Quan vages a la Ribera
no vages a Castelló,
que en lo temps de la faena
uns treballen i altres no.
Els morruts de Castelló
tenen molta vanitat,
porten la grenyeta al front
i el sombreret de costat. |
De
Castelló
ni dona ni pimentó.
Sóc nascut en la Ribera,
batejat en Castelló,
el cap em pesa una arrova
i els genolls un quarteró.
Els de l'Ènova són bolos,
en Rafelguaraf rifenyos,
en Maniuel abellotes
i en Castelló formatgeros |
Segons és sabut, quan Jaume I atacava
Xàtiva l'any 1242, l'alcaid xativí acceptà la imposició del rei
conquistador de cedir-li Castelló. Refereix el monarca en el Libre
dels Feyts && 326-327: "Digats-lur que jamés no
partirem d'aquí, o que ens darà la un dels castells de Xàtiva o Castelló.
E ells dixeren que entrarien al alcaid..., e quan venc a l'altre
dia, tornaren a nós e dixeren que ens daria Castelló."
En el llibre del Repartiment es relacionen les "donationes
alcheriorum Castellonis Xative" fetes el 1248.
Des del moment de la conquista s'establixen cristians a Castelló,
que era un llogaret pertanyent al terme municipal de Xàtiva, segons
el constituí el privilegi atorgat per Jaume I l'any 1250. La
universitat o llogaret de Castelló, pertanyé entre altres senyors
territorials a la família dels Boïl, però el 1376 fou incorporada
al patrimoni de la corona. El seu nom medieval fou Castelló de Xàtiva,
i així l'anomenaren també els cronistes valencians Beuter i
Viciana.
L'any 1587 per privilegi de Felip II el lloc de Castelló fou
segregat de la jurisdicció municipal de Xàtiva i erigit en
municipi independent amb terme i amb batle propis, i se li donà
oficialment el complicat nom de Villa de Castellón de Vilanova.
L'any 1708 Felip V castigà la vila a perdre la seua independència
municipal, per haver estat partidària dels "maulets" i
enemiga dels Borbons, i la convertí en "aldea y subordinada de
la villa de Carcagente", per la qual cosa passà a anomenar-se Castellón
de Carcagente. Però l'any 1735 el mateix rei li tornà la
condició de vila independent, i el seu nom apareix escrit en els
documents moltes vegades Castellón de San Phelipe, per tal
com Xàtiva, a més haver estat incendiada hagué de canviar el seu
nom pel del sant del monarca, i altres vegades Villanueva de
Castellón, que és la forma que oficialment ha prevalgut, i que
ara alguns valencians han traduït i anomenen al poble Vilanova,
però sense resoldre l'ambigüitat del determinatiu.
Convé, segurament, respectar la venerable forma del nom popular, Castelló,
però cal, certament, que vaja seguit d'un determinatiu, puix que al
País Valencià hi ha diverses poblacions amb el mateix nom i no és
aquesta la més gran. No sembla convenient restablir-ne l'antic,
puix que si es diu Castelló de Xàtiva, tal denominació
sembla expressar subordinació. Per altra part, Castelló no pertany
a la Costera de Ranes, que és la comarca natural de la jurisdicció
de Xàtiva, sinó que està situat clarament en la Ribera Alta del Xúquer.
Per això és proposa com a denominació més convenient la de Castelló
de la Ribera.
Manuel Sanchis Guarner
|