Lletra de Josep Giner sobre Castelló de la Ribera
Castelló de Xàtiva > Onomàstica > El nom de la vila > Lletra
 
Lletra sobre el nom de Castelló de la Ribera
Josep Giner
 
Nota introductòria: El següent text és la transcripció d'una carta escrita a mà i signada per Josep Giner, llavors president de la Secció de Filologia de Lo Rat-Penat. Ha estat àmpliament difosa a través de fotocòpies i l'original deu trobar-se a l'arxiu municipal. En assabentar-se de la imminent publicació del llibre Historia de Villanueva de Castellón, de José Martí Soro, s'adreça al Sr. Alcalde i al Sr. Cronista de Castelló a fi d'informar sobre el topònim i proposar tres coses: que el llibre d'història es publique amb el nom de Historia de Castellón de la Ribera, que l'ajuntament i el poble demane el canvi de Villanueva de Castellón per Castellón de la Ribera i que es sol.licite també la concessió del títol de ciutat. Apel.la al patriotisme local i, fins i tot, als "interessos materials, històrics i espirituals de la localitat". L'argument que es basa en "els treballs dels erudits i savis que han estudiat la qüestió i han fixat el nom correcte" ha estat usat a bastament pels defensors de Castelló de la Ribera. L'abús de l'argument d'autoritat ha tingut els efectes contraris.
La carta fou llegida en una sessió plenària de l'ajuntament. Hi ha un esborrany d'una carta circular de l'alcalde, Salvador Climent Reig, on informava sobre aquesta carta. [Francesc Xavier Martí]


València 21 de novembre de 1960

Il.lustríssim Sr. Alcalde de Castelló de la Ribera
Sr. Cronista Oficial

Distinguits i honorables senyors: He llegit en la premsa que està imprimint-se un llibre d'Història de Castelló de la Ribera. Amb la sola autoritat que em dóna haver col.laborat amb els savis senyors Joan Coromines, Felip Mateu i Llopis, Ernest Martínez Ferrando, Manuel Sanchis Guarner, Josep Sanchis Sivera i Nicolau Primitiu, que l'any 1932 constituírem una comissió científica encarregada de fer un estudi històric, lingüístic, ortogràfic, documental i d'aplicació pràctica civil per a fixar correctament la grafia, forma i nom de tots els pobles valencians, voldria ara fer unes consideracions sobre el nom d'eixa població. Precisament jo, com a coneixedor dels usos populars, usuals, en la designació de tots els pobles de la Ribera, vaig informar extensament sobre la qüestió de "Villanueva de Castellón". Vaig recollir tota la toponímia de la Ribera, en totes les localitats, i l'ús tradicional en tots els pobles de la Ribera sobre eixa localitat. Valent-nos de l'índex de documents del Patrimoni Reial de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, varen ser examinats tots els documents originals referents a eixa localitat, així com tota la documentació publicada en els segles XVI, XVII i XVIII. El resultat de tot açò fou que s'arribà a la conclusió que el nom del poble és Castelló i que calia acceptar la denominació de Castelló de la Ribera, això de Villanueva de Castellón no ha passat de ser una cosa artificiosa, esdevinguda oficial per la rutina burocràtica. En realitat molts documents reials del segle XVI no donen el nom de "Villanueva de Castellón" com alguns van interpretar posteriorment, ans parlen de "la villa nueva de Castellón", on es tracta del títol de vila concedit a Castellón, ni més ni menys que es deia "la vila de Burriana" o la "vila de Castelló (de la Plana)" amb l'adjectiu de "nueva" per raó de la "nova" categoria de vila. Tal ús de "villa nueva" no fou mai d'ús popular: el poble digué -i diu- sempre Castelló, nom que apareix ja al segle XIII. Mirant les coses amb patriotisme local, no cap, dubte que anomenar Castelló de la Ribera és molt més popular, històric, noble, de categoria, de prestigi, que no pas dir-li Villanueva, nom que no vol dir res, ni és nou un poble que ja existia com a poblet en temps anteriors a la Conquista de Jaume I; de Villanuevas n'hi ha en totes les terres manxegues, extremenyes, andaluses, etc., es perd personalitat i categoria, però la raó suprema és que el poble valencià, històricament ni ara, no ho diu això de Villanueva, en tots els pobles, tots diuen Castelló de la Ribera.

Seria de desitjar que el patriotisme dels habitants del poble, i sobretot les seues autoritats, tingueren el cor de preocupar-se per la dignitat del nom del seu poble i defensaren la denominació més noble de "Castelló de la Ribera" en benefici dels interessos materials, històrics i espirituals de la localitat.

La cosa més urgent seria que el llibre sobre la història del poble es titulara "Historia de Castellón de la Ribera", és a dir, posar la pedra per a la propagació del nom correcte, a fi de no desorientar més a la gent. La desorientació causada per un llibre d'història dura després molt de temps, passa a les generacions venidores. Caldria intervindre en això, inclús tirant de nou la portada, si cal, i posant alguna pàgina per justificar la raó del nom del llibre.

Després, allò que caldria fer, és demanar oficialment el canvi del nom, mitjançant un expedient en forma, acord de l'Ajuntament, informació, etc. Convindria recollir documentació: que totes les entitats, societats, centres, etc. de Castelló de la Ribera facen instàncies a l'Ajuntament demanant que el nom siga, com és l'ús popular, Castelló de la Ribera, plecs de firmes, etc. Tot això reforçaria l'expedient a Madrid. Potser seria hàbil proposar la concessió del títol de ciutat a Castelló de la Ribera: això depén de les autoritats i potser no siga fàcil,però es podria esgrimir com una altra raó a favor de l'abandó d'això de "Villanueva": la ciutat de Castelló de la Ribera no pot ser "villa nueva", però si no li volen atorgar el títol de ciutat, almenys que li lleven els impediments de "villa nueva", que deixen el camí obert al futur, si no atorguen lo de ciutat, almenys que accepten i aproven l'objectiu del nom oficial de "Castellón de la Ribera".

La denominació de "Castelló de Xàtiva" que apareix en documents antics tenia raons actualment inoperants. Primitivament el límit de la jurisdicció de Xàtiva arribava fins el Xúquer. Les comarques geogràfiques naturals no s'havien encara prefigurat com actualment. Precisament la segregació de Xàtiva de tots els pobles d'aqueixa zona obeïa a unes raons de geografia natural: la comarca de Xàtiva no és realment de la Ribera del Xúquer, i esta Ribera sí que és una zona perfectament delimitada. I Castelló forma part de la Ribera, és precisament el poble que ho deu tot al Xúquer, és ja de la Ribera del Xúquer. Per això l'instint popular, quan vol distinguir-lo del Castelló de la Plana, en diu molt exactament "Castelló de la Ribera": això està comprovat en l'ús de la gent de Torrent, Picassent, Carlet, Montroi, Catadau, l'Alcúdia, Guadassuar, Alzira, Carcaixent, etc. on vàrem fer enquestes.

És ben de doldre que els treballs dels erudits i savis que han estudiat la qüestió i han fixat el nom correcte de "Castelló de la Ribera" no trobaren elc caliu i entusiasme per part d'aquells que en són directament afavorits. Jo vull creure que les autoritats i cronista de Castelló de la Ribera sabran adoptar la posició convenient i faran les gestions que calguen per a dur-la a bon port.

Els saluda respectuosament el seu afm. s.s.

Josep Giner - President de la Secció de Filologia de Lo Rat-Penat.

 

Actualitzada: diumenge, 27 / maig / 2007

© Copyright 2001 Francesc Xavier Martí Juan, All Rights Reserved 
Comments or Problems to
xamarju@eresmas.com