Informe del Departament de Lingüística Valenciana
Castelló de Xàtiva > Onomàstica > El nom de la vila > Informe...
 
Informe del Departament de Lingüística Valenciana
Antoni Ferrando
 
Nota introductòria: El següent informe és una còpia literal del de Manuel Sanchis Guarner. Fou escrit i signat el 1981. [Francesc Xavier Martí]
 
Universitat de València
Facultat de Filologia
Departament de Lingüística Valenciana
 

Una de les poblacions valencianes que més necessiten normalitzar el seu nom, és la que oficialment s'anomena Villanueva de Castellón. el determinatiu que porta fa creure, als que no són bons coneixedors de la Geografia valenciana, que es tracta d'una localitat veïna a Castelló de la Plana, o almenys pertanyent a la seua província.

El seu nom tradicional, Castelló, deriva del llatí castellu amb el sufix diminutiu -one (comp. finestra / finestró, botifarra / botifarró, etc.) i fa referència a la fortalesa àrab que ara s'anomena el Castellet, origen del nucli de població. És topònim abundant al País Valencià: Castelló de la Plana, Castelló de les Gerres, Castellonet de la Conquista, etc.

El nom antic de la localitat manté plena vitalitat en tota la Ribera Alta, segons acrediten les següents parèmies i cançons:
Castelló
més llarg que redó.

Quan vages a la Ribera
no vages a Castelló,
que en lo temps de la faena
uns treballen i altres no.

Els morruts de Castelló
tenen molta vanitat,
porten la grenyeta al front
i el sombreret de costat.
De Castelló
ni dona ni pimentó.

Sóc nascut en la Ribera,
batejat en Castelló,
el cap em pesa una arrova
i els genolls un quarteró.

Els de l'Ènova són bolos,
en Rafelguaraf rifenyos,
en Maniuel abellotes
i en Castelló formatgeros
Segons és sabut, quan Jaume I atacava Xàtiva l'any 1242, l'alcaid xativí acceptà la imposició del rei conquistador de cedir-li Castelló. Refereix el monarca en el Libre dels Feyts && 326-327: "Digats-lur que jamés no partirem d'aquí, o que ens darà la un dels castells de Xàtiva o Castelló. E ells dixeren que entrarien al alcaid..., e quan venc a l'altre dia, tornaren a nós e dixeren que ens daria Castelló."

En el llibre del Repartiment es relacionen les "donationes alcheriorum Castellonis Xative" fetes el 1248.

Des del moment de la conquista s'establiren cristians a Castelló, que era un llogaret pertanyent al terme municipal de Xàtiva, segons el constituí el privilegi atorgat per Jaume I l'any 1250. La universitat o llogaret de Castelló, pertanyé entre altres senyors territorials a la família dels Boïl, però el 1376 fou incorporada al patrimoni de la corona. El seu nom medieval fou Castelló de Xàtiva, i així l'anomenaren també els cronistes valencians Beuter i Viciana.

L'any 1587 per privilegi de Felip II el lloc de Castelló fou segregat de la jurisdicció municipal de Xàtiva i erigit en municipi independent amb terme i amb batle propis, i se li donà oficialment el complicat nom de Villa de Castellón de Vilanova.

L'any 1708 Felip V castigà la vila a perdre la seua independència municipal, per haver estat partidària dels "maulets" i enemiga dels Borbons, i la convertí en "aldea y subordinada de la villa de Carcagente", per la qual cosa passà a anomenar-se Castellón de Carcagente. Però l'any 1735 el mateix rei li tornà la condició de vila independent, i el seu nom apareix escrit en els documents moltes vegades Castellón de San Phelipe, per tal com Xàtiva, a més haver estat incendiada hagué de canviar el seu nom pel del sant del monarca, i altres vegades Villanueva de Castellón, que és la forma que oficialment ha prevalgut, i que ara alguns valencians han traduït i anomenen al poble Vilanova, però sense resoldre l'ambigüitat del determinatiu.

Convé, segurament, respectar la venerable forma del nom popular, Castelló, però cal, certament, que vaja seguit d'un determinatiu, puix que al País Valencià hi ha diverses poblacions amb el mateix nom i no és aquesta la més gran. No sembla convenient restablir-ne l'antic, puix que si es diu Castelló de Xàtiva, tal denominació sembla expressar subordinació. Per altra part, Castelló no pertany a la Costera de Ranes, que és la comarca natural de la jurisdicció de Xàtiva, sinó que està situat clarament en la Ribera Alta del Xúquer. Per això és proposa com a denominació més convenient la de Castelló de la Ribera.

Signat: Antoni Ferrando
Professor del Departament de Lingüística Valenciana
 
 

Actualitzada: diumenge, 27 / maig / 2007

© Copyright 2001 Francesc Xavier Martí Juan, All Rights Reserved 
Comments or Problems to
xamarju@eresmas.com