-
Una de les poblacions valencianes que més
necessiten normalitzar el seu nom, és la que
oficialment s'anomena Villanueva de Castellón.
el determinatiu que porta fa creure, als que no
són bons coneixedors de la Geografia valenciana,
que es tracta d'una localitat veïna a Castelló
de la Plana, o almenys pertanyent a la seua
província.
El seu nom tradicional, Castelló, deriva
del llatí castellu amb el sufix
diminutiu -one (comp. finestra /
finestró, botifarra / botifarró, etc.) i fa
referència a la fortalesa àrab que ara
s'anomena el Castellet, origen del nucli
de població. És topònim abundant al País
Valencià: Castelló de la Plana, Castelló
de les Gerres, Castellonet de la Conquista,
etc.
El nom antic de la localitat manté plena
vitalitat en tota la Ribera Alta, segons
acrediten les següents parèmies i cançons:
Castelló
més llarg que redó.
Quan vages a la Ribera
no vages a Castelló,
que en lo temps de la faena
uns treballen i altres no.
Els morruts de Castelló
tenen molta vanitat,
porten la grenyeta al front
i el sombreret de costat. |
De Castelló
ni dona ni pimentó.
Sóc nascut en la Ribera,
batejat en Castelló,
el cap em pesa una arrova
i els genolls un quarteró.
Els de l'Ènova són bolos,
en Rafelguaraf rifenyos,
en Maniuel abellotes
i en Castelló formatgeros |
- Segons és sabut,
quan Jaume I atacava Xàtiva l'any 1242, l'alcaid
xativí acceptà la imposició del rei
conquistador de cedir-li Castelló. Refereix el
monarca en el Libre dels Feyts &&
326-327: "Digats-lur que jamés no partirem
d'aquí, o que ens darà la un dels castells de
Xàtiva o Castelló. E ells dixeren que
entrarien al alcaid..., e quan venc a l'altre
dia, tornaren a nós e dixeren que ens daria Castelló."
En el llibre del Repartiment es relacionen les
"donationes alcheriorum Castellonis
Xative" fetes el 1248.
Des del moment de la conquista s'establiren
cristians a Castelló, que era un llogaret
pertanyent al terme municipal de Xàtiva, segons
el constituí el privilegi atorgat per Jaume I
l'any 1250. La universitat o llogaret de
Castelló, pertanyé entre altres senyors
territorials a la família dels Boïl, però el
1376 fou incorporada al patrimoni de la corona.
El seu nom medieval fou Castelló de Xàtiva,
i així l'anomenaren també els cronistes
valencians Beuter i Viciana.
L'any 1587 per privilegi de Felip II el lloc de
Castelló fou segregat de la jurisdicció
municipal de Xàtiva i erigit en municipi
independent amb terme i amb batle propis, i se li
donà oficialment el complicat nom de Villa de
Castellón de Vilanova.
L'any 1708 Felip V castigà la vila a perdre la
seua independència municipal, per haver estat
partidària dels "maulets" i enemiga
dels Borbons, i la convertí en "aldea y
subordinada de la villa de Carcagente", per
la qual cosa passà a anomenar-se Castellón
de Carcagente. Però l'any 1735 el mateix rei
li tornà la condició de vila independent, i el
seu nom apareix escrit en els documents moltes
vegades Castellón de San Phelipe, per tal
com Xàtiva, a més haver estat incendiada hagué
de canviar el seu nom pel del sant del monarca, i
altres vegades Villanueva de Castellón,
que és la forma que oficialment ha prevalgut, i
que ara alguns valencians han traduït i anomenen
al poble Vilanova, però sense resoldre
l'ambigüitat del determinatiu.
Convé, segurament, respectar la venerable forma
del nom popular, Castelló, però cal,
certament, que vaja seguit d'un determinatiu,
puix que al País Valencià hi ha diverses
poblacions amb el mateix nom i no és aquesta la
més gran. No sembla convenient restablir-ne
l'antic, puix que si es diu Castelló de
Xàtiva, tal denominació sembla expressar
subordinació. Per altra part, Castelló no
pertany a la Costera de Ranes, que és la comarca
natural de la jurisdicció de Xàtiva, sinó que
està situat clarament en la Ribera Alta del
Xúquer. Per això és proposa com a denominació
més convenient la de Castelló de la Ribera.
Signat: Antoni
Ferrando
Professor del Departament de Lingüística
Valenciana
-
|