Pròleg a "El nom del nostre poble"
Castelló de Xàtiva > Onomàstica > El nom de la vila > Pròleg
 
Pròleg a "El nom del nostre poble"
1981, maig Vicenç M. Rosselló i Verger
 
Nota introductòria: El professor Rosselló tingué l'amabilitat d'escriure aquest pròleg al meu treballet sobre "El nom del nostre poble" en vistes a la seua publicació. No fou possible publicar-lo.[Francesc Xavier Martí]
 

PRÒLEG


La toponímia no recolza sobre la sacralització del mapa o del paper imprés, de la lletra de motle, sinó que té uns fonaments científics, uns arguments reals. Despullant-los de prosa sàvia i esotèrica,podríem sintetitzar-los en la comesa de tornar els noms de lloc a les arrels populars, depurant-los d'intromissions o corrupcions estranyes --oficials i tot--, aclarint el seu origen i fixant la seua escriptura.

Sovint han dit que el poble és l'autor del topònim. Tot i que el poble és mal de definir, potser caldria més qualificar-lo d'acceptador, canonitzador, fiador, mantenidor dels topònims..., però és igual. La patent d'autenticitat, al cap i la fi, provindrà de l'ús, que no sempre obeeix regles, acata decissions o respecta dictàmens.

A la vida moderna aquest ús cada vegada sembla més amenaçat per la desnaturalització, la simplificació o la substitució. El perill del número --ai, les computadores!-- que senyala aquest opuscle com a futur, ja existeix. Castelló de la Ribera o "Villanueva de Castellón" no es "C-1 54", però sí és 257.001, un dels distintius amb què l'Institut Nacional d'Estadística ha condecorat cada entitat del nostre pobre país.

Tanmateix, la bèstia negra és i ha estat la castellanització. Des de la Nova Planta i un poc abans l'acció dels escrivans i buròcrates més aïna forasters ha estat implacable. Ens podem conformar que en general només han envestit els rètols municipals i no gaire més, aquells que han estat titlats després, de "majors". Aquesta distinció --topònims majors i menors, que fa olor de diglòssia--, jo no l'admetria mai perquè la toponomàstica és tota una i, si la volem salvar, cal que ho fem en bloc.
* * *
El problema que se'ns presenta en aquestes pàgines és particularment entremaliat perquè és un poble --el 257. 001-- que ni es de Castelló, ni és massa
nou, ni sembla que l'afalague el títol de vila. I en açò afegiu-hi que un mínim percentatge dels seus habitadors, referint-se al nom oficial, sentencien que "tota la vida ho han dit aixina"... Una vida no gaire llarga, és clar.

La qüestió que cal resoldre no és un simple afer polític, com podria pensar qualcú, ni una rònega baralleta local; és un problema ben seriós amb repercussions, dellà dels límits municipals, al camp de la nostra empobrida cultura.

Una circumstància estratègica o militar ben antiga --islàmica, almenys-- és l'arrel de la part més popular i indiscutida del topònim, Castelló (consta així, el segle XVI, als mapes d'Oertel i Kremer) que responia al castellet existent el temps de la Conquesta. En la parla popular de la contrada mai no hi ha hagut ni llavors --ni probablement després-- cap confusió: la gent s'entenia, com s'entenen ara els que diuen --o diem-- la Vila, la Vall, el Ràfol, la Pobla, Lloc-nou o l'Alcúdia, tot deixant a un raconet del cervell el determinatiu (Joiosa, de Tavernes, d'Almúnia, Llarga, de Sant Jeroni o de Crespins).

Però hi havia més Castellons; sobretot el de la Plana o de Borriana i el de les Gerres, de Rugat o del Duc, i la documentació cancelleresca o oficial d'altre tipus calia que evités el risc de les equivocacions. La fòrmula fàctica seria, tres segles llargs, Castelló de Xàtiva: qüestió de papers i pergamins. Les apetències locals --qualque episodi d'eufòria econòmica o demogràfica-- obtinqueren la promoció del llogaret o poble a més alta categoria administrativa. Per açò al privilegi de 1587 hom consigna Vila nova de Castelló; és nova com a vila, en segregar-se de Xàtiva, adquirint un títol jurídic: un document actual hauria escrit "la nova vila de Castelló", sobretot considerant que vilanova a l'àmbit de la llengua comuna volia dir més bé el que ara anomenem eixampla.

Vetací el conflicte: per inèrcia i interpretació massa literal del Privilegi de 1587, li encolomaren al poble un coent Villanueva de Castellón, que triomfa a la paperassa impressa o manuscrita oficial. Cal seguir suportant la humiliació?
* * *
"Destraduir" no sembla suficient; de més a més cauríem al parany de la diglòssia (nom valencià -- nom castellà) que, si hi ha un lloc on és inadmissible, és a l'onomàstica. Aquest és el primer --i no únic-- motiu pel qual no acceptaria l'"innocent" rètol de la Vilanova de Castelló. A part, és fals i confonedor.

L'afegitó del determinatiu de la Ribera fou proposat ara fa mig segle per una comissió on figuraven, a més a més del nostre major especialista Joan Coromines, Josep M. de Casacuberta, Felip Mateu i Llopis, Ernest Martínez Ferrando, Josep Sanchis Sivera, Manuel Sanchis Guarner, Nicolau Primitiu Gómez Serrano i Josep Giner i Marco. La feliç troballa venia a solventar un problema vell i cada vegada més difícil.

Com diu l'autor d'aquest assenyat, clar i honrat opuscle, Castelló de la Ribera reuneix tots els requisits que podem demanar a un topònim entenedor i autèntic i seria ben desitjable que els regidors democràtics donassen la passa definitiva per a adoptar-lo. Qualcú ha suggerit Castelló del Xúquer; en teoria no sabria fer-hi cap objecció, però els cinquanta anys de circulació entre la colla erudita i més d'un habitador del poble em farien decantar per Castelló de la Ribera.

Vicenç M. Rosselló i Verger
maig de 1981
 
 

Actualitzada: dilluns, 28 / maig / 2007

© Copyright 2001 Francesc Xavier Martí Juan, All Rights Reserved 
Comments or Problems to
xamarju@eresmas.com