Castelló de Xàtiva 1401
Castelló de Xàtiva > Història > La rectoria i el lloc de Castelló de Xàtiva a principis del segle XV
 
La rectoria i el lloc de Castelló de Xàtiva a principis del segle XV (La Visita Pastoral de 1401)
 a Castelló de la Ribera en Festes, Comissió Municipal de Festes, Castelló de la Ribera 2004, pp. 24-31.

 Francesc Xavier Martí i Juan

(entre claudàtors: addicions i esmenes)

 

Introducció

Importància d'aquest document
Una visita pastoral
El lloc de Castelló de Xàtiva l'any 1401
L'església de Santa Maria de Castelló de Xàtiva
Les persones I: el clericat
Esteve Roig, rector
Bertomeu Molina, vicari
Berenguer d'Alcanyís, beneficiat
Altres: Francesc Vila-roja, Pere Mont-roig i Guilem Çacodina
Les persones II: els laics
Llinatge Segura
Llinatge Gilabert
Llinatge Mont-roig (Monroig)
Llinatge Feixes
Llinatge Bordell
Llinatge Borniçó
Llinatge Galindo
Llinatge Palomar
Llinatge Arbeca
Llinatge Basset
Llinatge Vila-roja (Vilarroya)
Llinatge Serra
Llinatge Guitard (Guitart)
Llinatge Riudaura (Ridaura)
Llinatge Rausell
Llinatge Roca
Llinatge Caldés
Coses: els beneficis
Llinatge Bages
El document [traducció]

 

Introducció

El present article pretén oferir algunes dades de la vida eclesiàstica i civil de Castelló a principis del segle XV, obtingudes a partir d'un document que es conserva a l'Arxiu Diocesà de València, la Visita Pastoral de 1401.

Importància d'aquest document

En primer lloc, no són molt nombrosos els documents medievals referits a la nostra vila. En segon lloc, molt menys nombrosos són els de caire eclesiàstic referits al mateix període. En tercer lloc, és la primera visita pastoral que conservem i l'única documentada anterior al segle XVII [1]. El motiu d'aquesta raresa és que, com tothom sap, l'arxiu parroquial fou cremat l'any 1936 i que el mateix va ocórrer amb l'Arxiu Diocesà.

Vaig tenir-ne notícies ja fa uns quants anys mentre preparava l'inventari de l'arxiu parroquial. Ja en aquell temps em vaig servir d'algunes dades gràcies a la transcripció que em féu el doctor Xavier Serra Estellés. L'any 1996 M. Milagros Cárcel Ortí i José Vicente Boscà Codina van editar les visites pastorals de València dels segles XIV i XV, entre les quals apareix la de Castelló. Aquesta visita de 1401 forma part del Registre de Visites Pastorals que es conserva a l'Arxiu Diocesà, un manuscrit en llatí sobre paper amb lletra gòtica minúscula cancelleresca. Com que l'edició d'aquest document no és assequible per a la majoria de castellonencs i, a més, està en llatí, ací el presentem traduït al valencià.

Una visita pastoral

Per als historiadors o per als sociòlegs de la religió està més que reconegut l'interés històric de les visites pastorals i la seua documentació relacionada. Però, què és una visita pastoral? És una visita oficial que el bisbe de la diòcesi ha de fer a cada parròquia cada 5 anys [2]. Objecte de la visita són les persones (laics, clericat i religiosos), institucions catòliques (escoles, hospitals…), coses (ornaments, relíquies, béns…) i llocs sagrats (esglésies, oratoris, ermites…) En acabar es fa un registre o acta de la visita, de la qual es conserva un exemplar a l'Arxiu Diocesà i un altre a l'arxiu de la parròquia respectiva.

El lloc de Castelló de Xàtiva l'any 1401

Com es pot observar en el document el nostre poble és anomenat amb el nom medieval de Castelló de Xàtiva, nom que, per una altra banda, fou usat per l'administració eclesiàstica fins el segle XIX. Apareix qualificat com a lloc perquè encara no era vila. Castelló formava part del terme general i particular de Xàtiva i seguint el principi jurídic, d'origen català, del carreratge es considerava que era com un carrer més de la vella Saetabis. Això sí, Castelló era un lloc reial, perquè la jurisdicció la posseïa la Corona. L'any 1401, però, el nostre poble havia de pagar el terç delme, morabatí i els censos que la Corona posseïa sobre la rectoria de Castelló a Ramon de Boïl i Díez (+1407). En tot cas no em sembla que açò implicara cap poder jurisdiccional d'aquest senyor sobre els castellonencs.  Més encara,  en documentació coetània Castelló és  qualificat com a "universitat", concepte d'origen romà que ens fa pensar en un conjunt d'individus  (en aquest cas els veïns de Castelló) units per uns interessos comuns i que, per tant, formen una persona moral i jurídica. Aquest document sembla confirmar que Castelló tenia oficials propis i no delegats de Xàtiva. I així elegien, si més no, justícia i jurats. Sembla que el lloctinent (de batle) era designat pel justícia. Així doncs, l'any 1401 Castelló de Xàtiva per ser lloc era poc més que una pedania de Xàtiva, però per ser universitat tenia una personalitat jurídica pròpia que, uns segles després, li servirà per exigir la seua independència municipal.

Quant a la religió els habitants de Castelló eren  tots cristians. Durant el segle XV hi hagué un descens demogràfic considerable. Per aquesta raó el rei Ferran II va crear en el Pedró l'any 1480 una moreria a fi de repoblar el lloc [3]. L'any 1486 només hi vivien 10 musulmans i a principis del segle XVI ja no en quedava cap.

Quant a la procedència els castellonencs eren catalans en un 80 % i aragonesos en un 10 % [4]. Els cognoms Arbeca, Basset, Bordell, Borniçó, Caldés, Feixes, Gilabert, Guitard, Mont-roig, Rausell, Ridaura, Roca, i Serra, que apareixen en aquesta visita pastoral indiquen origen català. Galindo i Vilarroya indiquen origen aragonés. Palomar i Segura podrien ser catalans o aragonesos.

L'església de Santa Maria de Castelló de Xàtiva

Sembla prou cert que la nostra església o parròquia fou fundada pel mateix rei en Jaume. En aquest document podem llegir que estava dedicada a Santa Maria [5]. El mateix rei conqueridor diu que totes les esglésies que fundava rebien el títol de Santa Maria. Des del segle XIII els rectors de Castelló, nomenats pel bisbe de València, cobren les primícies i acudeixen als sínodes valencians. Ens consta que aquests rectors dels segles XIII, XIV i XV solien ser absentistes, és  a dir, no residien ni exercien el seu ofici a Castelló. Esteve Roig, el de 1401, no està present ni el dia de la visita.

L'únic lloc sagrat que hi havia a Castelló a principis del segle XV és l'església. El   més  probable és que l'església consistira solament a una torre amb campanes - més o menys la que hi ha ara - i una nau de reduïdes dimensions amb un altar major i dos altars més. La planta primitiva de l'actual església degué construir-se durant el segle XV.

Les persones I : el clericat.

El personal eclesiàstic de 1401 estava format per rector, vicari i beneficiats. El rector es deia Esteve Roig. Tot i que no hauríem de dedicar-li ni una sola línia a una persona que no s'acostava a la seua rectoria ni en un dia tan assenyalat com el de la visita pastoral [6], direm algunes coses que en sabem a fi de comprendre precisament per què era absent. El venerable doctor i prevere Esteve Roig era un clergue de la casa del bisbe Ramon Gastó i després fou familiar del cardenal i bisbe de València Jaume d’Aragó. El 5 de gener de 1345 el bisbe Gastó li concedí un benefici a la seu de València sota l'advocació de Santa Caterina [7], un dels dos de què va gaudir-hi. Per ser familiar o de la casa d'un cardenal l'any 1389 sol·licità al papa d’Avinyó Clement VII la confirmació de la provisió de la rectoria de Castelló, tot i que n'estava en possessió pacífica des de feia més de 6 anys [8]. Per tant, algú que viu a recer del pastor de la diòcesi com si fóra part de la seua família i té dos beneficis en la mateixa catedral deu viure millor a València que no en un poblet com Castelló. No hi exerceix la cura d'ànimes, però sí que és responsable dels béns parroquials. Per això és condemnat, per no tenir les constitucions completes i no tenir llit per a rebre hostes. També és obligat a invertir en la reconstrucció de la casa abadia.

El vicari era Bertomeu Molina. Aquest era qui exercia realment la cura d'ànimes i per això es pregunta als testimonis seglars si compleix els seus deures bàsics: sol·licitud en la celebració de misses i oficis divins i que ningú muira sense confessió. D’altra banda els veïns consideren que porta una vida honesta i que no és concubinari.

El primer beneficiat esmentat és Berenguer d'Alcanyís, que gaudeix del benefici del Cos de Crist. Per un registre del papa Clement VII del 18 de març de 1388 sabem que ja era beneficiat en la diòcesi valentina i que pretenia un benefici a la diòcesi de la Seu d'Urgell [9], per obtenir el qual estava disposat a renunciar a la rectoria de Garx [10]. Allò no degué ocórrer perquè el 8 de desembre de 1401 es troba a Castelló i continua sent rector d'aquell lloc. Els veïns de Castelló diuen que és honest, però els testimonis seglars de Càrcer l'acusen el dia següent en la visita pastoral d'aquest lloc de tenir una concubina allí. A més a més, en la llista del morabatí de Castelló de l’any 1421 apareix  “el rector de Gàrig i n’Angelina, la seua dona” [11], que deu ser el mateix Berenguer de 1401 que era difamat per concubinari. Ací es confirma la sospita de concubinat d’aquest rector absentista que preferia gaudir del benefici de Castelló i de la susdita n’Angelina. Curiosament el document més antic del nostre arxiu municipal és un carregament de censal fet per Berenguer d'Alcanyís l'any 1420 a favor d'Antoni Satorre.

El beneficiat de l'altar dels Sants Joans és Francesc Vila-roja (o Vilarroya), clergue, present, i el seu substitut és Pere Mont-roig, prevere, present. Els dos devien residir a Castelló i devien formar part de llinatges castellonencs del segle XV. També es parla d'un antic rector de Castelló, Guillem Çacodina, que va instituir el benefici del Cos de Crist.

Les persones II: els laics

En la visita apareix una llista de veïns de Castelló que foren cridats per a la depositio laicorum, és a dir, per ser interrogats pel visitador sobre la fe i els costums del clericat i dels fidels del lloc. Així coneixem el nom i llinatge d'alguns avantpassats nostres.

Andreu Segura era el justícia de 1401. Apareix en la llista del morabatí de 1421. Diversos veïns del segle XV i XVI duen aquest cognom, però el llinatge desapareix en el segle següent.

El primer jurat era Jaume Gilabert. És l'únic del seu llinatge en la llista del morabatí de 1421. El cognom Gilabert no reapareix a Castelló fins el segle XIX.

El segon jurat és Guillem Mont-roig. Entre els testimonis hi ha altres persones amb el mateix cognom, com Jaume Mont-roig, que fou fill d'Aparici, i un altre Jaume Mont-roig, que fou fill de Pere Mont-roig [12]. En la llista del morabatí de 1421 hi ha 9 persones amb aquest cognom. Diverses persones d'aquest llinatge formen part de l'oligarquia local fins a principis del segle XVII, data en què desapareixen absolutament. Entre aquests Mont-roig cal destacar Baltasar Mont-roig, que exercí diversos càrrecs locals entre 1588 i 1594, època en què Castelló fou declarada vila reial. Potser per açò té un carrer dedicat des de 1971.

[Mont-roig topònims]

El lloctinent  és Pere Feixes i un altre veí es diu Antoni Feixes. L'any 1421 hi ha 5 veïns amb aquest cognom, que no torna a aparéixer mai més a Castelló.

Pere Bordell, major, és un altre dels testimonis de 1401. L'any 1421 hi ha el contribuent Berenguer Bordell. El llinatge ja no em consta en cap document posterior.

Un altre llinatge medieval castellonenc que no va perdurar fou Borniçó. En aquesta visita s'esmenta Pere Borniçó. L'any 1421 també apareix, juntament amb Bertomeu Borniçó i na Borniçona. Era un cognom rar: en aquells anys només trobarem altres exemples a Alzira.

El mateix ocorre amb el llinatge Galindo. En la visita apareix Romeu Galindo i el 1421 Ramon Galindo.

Un altre veí és Antoni Palomar. L'any 1421 s'esmenta Pere Palomar i na Palomara. Els anys 1469, 1471 al 1473 i 1475 fou notari a Castelló Pere Palomar, que devia ser fill d'aquest llinatge. Després exercí a València. Continuen els Palomar fins el segle XVII.

El veí Jaume d'Arbeca procedia d'un llinatge originari del castell i baronia d'Arbeca (les Garrigues). L'any 1421 trobem els contribuents n'Arbeca i Antoni Arbeca. Pere Arbeca, casat amb Guillema, fundà el benefici de Sant Pere en la nostra església. Malgrat tot els Arbeca ja no apareixen a Castelló des del segle XVI.

Bertomeu Basset i Antoni Basset formen part d'una nissaga que perdura a Castelló fins el segle XVII i que no sol aparéixer en altres pobles. Sobretot durant els segles XVI i XVII trobem els Basset ocupant càrrecs municipals i entre la nòmina de beneficiats de la nostra església. [ El segle XVI tenien vas d'ànimes propi en la capella de sant Miquel i sant Sebastià]

Pasqual de Vila-roja (o Vilarroya) és un altre testimoni de la visita pastoral. També s'esmenta el 1421, juntament amb Joan Vilarroya i Nicolau Vilarroya. El cognom ja no torna a aparéixer a Castelló.

El veí Jaume Serra formava part d'un llinatge d'origen català molt abundant a Castelló durant el segle XV. Aquest cognom ha perdurat amb o menys intensitat durant tots els segles fins l'actualitat.

Joan Guitard (o Guitart),  major, és un altre veí castellonenc de 1401. També apareix l'any 1421 amb altres quatre del mateix llinatge. Els Guitart són llauradors benestants durant els segles XV, XVI i XVII. Tenien vas d'ànimes propi en l'església.

Jaume Riudaura [Riudaura lloc] (o Ridaura) forma part d'una nissaga establida a Castelló abans de 1375, si més no. Consta també l'any 1421 amb un Berenguer i un Ferrer. El mateix any trobem Ridaura també a Vallada i Xàtiva. Continua el llinatge fins a principis del segle XVIII. [L’any 1611 dos Ridaura procedents de Castelló repoblen el lloc de Xaló] .

En la llista de testimonis apareixen dos Pere Rausell, major i menor. Consten també l'any 1421 amb dos Ramon i na Rausella.

El cognom Roca és un dels més antics de la nostra vila. El primer  de qui tenim constància és Bernat Roca, pare de Dolça Roca, la qual reconeix haver tingut la seua filla Jaumeta del prevere Bertomeu Ridaura. Açò ocorria l'any 1375. En aquesta visita pastoral apareixen Jaume, Mateu i Antoni Roca. Els segles XIV i XV hi ha diversos veïns amb aquest cognom. Els Roca foren patrons d'un benefici dedicat a la Mare de Déu de Montserrat i la Passió del Nostre Senyor. Durant el segle XVI alguns apareixen com a cavallers. El cognom Roca es manté fins ara [13].

Si hi ha un llinatge castellonenc antic, durador, il·lustre i preclar, aquest és el llinatge dels Caldés. El primer Caldés de qui tinc constància és el notari Jaume Caldés, del qual es conserven dos notals a l'Arxiu del Regne de València referits a l'exercici del seu ofici al nostre poble (1375-1376 i 1384-1385). En aquesta visita pastoral s'esmenta Miquel Caldés i Bernat Caldés. Des d'aleshores i fins els nostres dies aquest cognom no ha faltat mai de les llistes de veïns. Notaris, justícies, jurats, batles, clergues, alcaldes i llauradors benestants han fet resplendir aquesta nissaga castellonenca. Tenien vas d'ànimes propi en la nostra església.

Coses: els beneficis

Aquest document esmenta diverses coses que eren obligatòries en un rectoria d'acord amb el dret canònic i els sínodes diocesans: el Cos de Crist ben reservat, els vasos crismals, les fonts baptismals, draps d'altar, missals i objectes litúrgics. Però, ací ens referirem a una institució que va marcar la vida pastoral i econòmica de l'església fins el segle XIX: el benefici. És el dret perpetu que té un clergue de rebre la renda d'uns béns a canvi  d'exercir un ofici sagrat  per mandat de l'Església.  A fi que hi hagués beneficis calia que algú els fundara i els dotara econòmicament. Sanchis Sivera fa referència a un benefici fundat a Castelló el 7 de novembre de 1358.  Potser es tracte del que fou instituït sota l'advocació del Cos de Crist per un antic rector de Castelló, Guillem Çacodina. El seu patró és un veí de Benigànim anomenat Doménec Mateu. El segon fou instituït sota l'advocació dels sants Joans Baptista i Evangelista per Pere de Bages i la seua dona. Els Bages són un llinatge castellonenc del segle XIV [Bages comarca]. Sabem que el 14 de desembre de 1344 el bisbe Ramon Gastó concedeix a Doménec de Bages, clergue, el benefici fundat per son pare, Pere de Bages, i sa mare [14]. Cal suposar que els Bages marxaren a Gandia, perquè el patró del benefici el 1401 és un Pere Bages, veí de Gandia, i ja no tornem a veure mai més el cognom en les llistes de veïns de Castelló. [Des de 1401 l'alcaid del castell de Xàtiva és un tal Ramon de Bages].

 

DOCUMENT

1401, desembre 9. Castelló de Xàtiva.

El vicari general Guillem Dolç visita l'església de Santa Maria del lloc de Castelló de Xàtiva.

Arxiu Diocesà de València. Secció I. Fons II. Visites Pastorals. Caixa 132, fol. 271-272.

Ed. CÁRCEL ORTÍ, Mª M. - BOSCÀ CODINA, J. V. Visitas pastorales de Valencia (siglos XIV y XV), València 1995, pp. 335-337.

CASTELLÓ DE XÀTIVA

 [F. 271] Visita de l'església de Santa Maria del lloc de Castelló de Xàtiva

Divendres, nou de desembre de mil quatre-cents u.

El rector de l'església és Esteve Roig, absent, i és vicari en lloc seu Bertomeu Molina, present.

L'honorable senyor Guillem Dolç, vicari general, va visitar primer el Cos del Nostre Senyor Jesucrist, que va trobar en lloc segur i reservat en un sagrari.

Després va visitar els vasos crismals, que va trobar en lloc segur; els va reconéixer i hi eren el sant crisma, l'oli dels malalts i el dels catecúmens.

Les fonts baptismals foren trobades claupassades; els senyor vicari les féu obrir i l'aigua es va trobar neta.

L'altar major de l'església es va trobar guarnit amb draps de lli, calze, patena, custòdia, creu de plata, missals, llibres, vestidures sacerdotals i altres ornaments sagrats necessaris.

Visita de l'altar del Cos de Crist

Allí hi ha instituït un benefici per Guillem Çacodina, que fou rector del lloc.

El beneficiat és Berenguer d'Alcanyís, rector de Garx, present.

Té XIII lliures i XV sous reials de renda amb lluïsmes i fadigues i sense cap altre ple dret emfitèutic.

El patró és Doménec Mateu, veí del lloc de Benigani . De les rendes paga XV sous per a l'aniversari i X sous per a la il·luminació de la làmpada.

[F.271 v.] Està guarnit amb draps de lli, calze i missal, però no té ornaments.

Que presente institució, col·lació, dispensa i capbreu dels censals del benefici. [Marge esquerre.:] Provisió.

Visita de l'altar dels Sants Joans Baptista i Evangelista

Allí hi ha instituït un benefici sota aquesta advocació per en Bages, que fou laic.

El beneficiat és Francesc Vila-roja, clergue, present, i el seu substitut és Pere Mont-roig, prevere, present.

Té XV lliures reials de renda amb lluïsmes i fadigues, et cetera.

El seu patró és Pere Bages, veí de Gandia.

Està guarnit amb cinc draps de lli, missal, vestidures sacerdotals, calze i patena de plata.

Que presente institució i col·lació i capbreu dels censals. [Marge esquerre.:] Provisió.

[F. 272]Testimoni dels laics

[1a col.:] Andreu Segura, justícia.

Jaume Gilabert, jurat.

Guillem Mont-roig, jurat.

Pere Feixes, lloctinent.

Pere Bordell, major.

Miquel Caldés.

Jaume Mont-roig, que fou fill d'Aparici.

Antoni Palomar.

Bertomeu Basset.

Bernat Caldés.

Jaume Roca.

Pasqual de Vila-roja.

[2a col.:] Mateu Roca.

Pere Borniçó.

Antoni Roca.

Jaume Mont-roig, que fou fill de Pere Mont-roig.

Joan Guitard, major.

Jaume d'Arbeca.

Pere Rausell, major.

Antoni Basset.

Pere Rausell, menor.

Jaume Serra.

Jaume Riudaura.

Antoni Feixes.

Romeu Galindo.

En primer lloc se'ls preguntà sobre la vida i l'honestedat del vicari i preveres de l'església i parlaren bé de tots.

Se'ls preguntà sobre la celebració de les misses i oficis divins, si els preveres eren sol·lícits i amatents; i digueren que sí.

Se'ls preguntà si vicari i preveres o algú d'ells eren concubinaris i digueren que no, ans eren honestos i molt honestos.

Se'ls preguntà si algú moria sense confessió per culpa del vicari i digueren que no.

Se'ls preguntà si alguns eren heretges, blasfems o sospitosos de fe i digueren que no.

Se'ls preguntà si en aquell lloc hi havia concubinaris i digueren que no.

Se'ls preguntà si hi havia homicides o usurers i digueren que no.

Com que el rector no tenia completes les constitucions ni llit per a l'hospitalitat, el condemnà  a pagar X lliures al fisc et cetera. [Marge esquerre.:] Condemna del rector.

Com que la casa abadia està destruïda (…) que pose també XX lliures durant dos anys per a reconstrucció i obres et cetera.


[1] Sembla que l'any 1574 també fou visitada la nostra església, però ja no sabem res més. La segona documentada és la que féu l'arquebisbe Isidoro Aliaga el 7 de desembre de 1620, segons consta en el nostre Arxiu Municipal.

[2] Tot i que així ho prescriu el codi de dret canònic, la penúltima visita pastoral a Castelló es feu el 5 de febrer de 1974 i l’última el 25 d’octubre de 2003. També rebé visita pastoral l’Ermita de santa Bàrbara (parròquia de dret) el 10 d’octubre del mateix any.

[3] Vegeu MEYERSON, Mark D.: Els musulmans de València en l'època de Ferran i Isabel, IVEI, València 1994, pp. 63-74.

[4] Vegeu GUINOT, Enric: Els fundadors del Regne de València I, Ed. Tres i quatre, València 1999, pp. 202s. i 289.

[5] No voldria encetar un nou conflicte onomàstic, però vull proposar la recuperació del títol medieval de la nostra església, que no és sinó el d'"església de Santa Maria", un nom de gran valor històric i religiós.

[6] Curiosament es dedicava a ser testimoni en altres visites pastorals : Meliana (1388), Grau de València (1389), Palma (1389), Oliva (1389), Seu de València (1396).

[7] CARBONELL BORIA, Mª J.: El "libro de colaciones" de Ramón Gastón (1312-1347). Estudio crítico, tesi doctoral inèdita, València 1986, (II) 591.

[8] SERRA ESTELLÉS, Javier: Acta Valentina. Los documentos relativos a la diócesis de Valencia en los Registros de Clemente VII de Aviñon (1378-1394). Estudio diplomático, tesi doctoral inèdita, pp. 938s.

[9] Ibídem, p. 833.

[10] Era un lloc, castell i rectoria situat prop de Chulilla.

[11] GUINOT, Enric: Els fundadors del Regne de València II, Ed. Tres i quatre, València 1999, p. 466.

[12] A banda  del clergue abans esmentat: Pere Mont-roig

[13] La majoria dels Roca actuals de Castelló descendeixen d'un José Roca nascut a Puçol vora l'any 1803.

[14] CARBONELL BORIA, Mª J,: op. cit., (II) 588.


 

Actualitzada: dimarts, 19 / juny / 2007

© Copyright 2001 Francesc Xavier Martí Juan, All Rights Reserved 
Comments or Problems to
xamarju@eresmas.com