| |
|
|
| |
| |
El gentilici fins el
segle XIX |
| |
|
| |
Fins
ara no he pogut trobar cap font escrita
on aparega el nostre gentilici, ni en
llatí, ni en castellà, ni en valencià.
Per dir la nació s’usa la fòrmula
“natural de”. |
| |
- “GASPAR
TAHUENGA. Natural de la Villa de
Castellón de Xativa [...] “
(Josef Rodríguez, 1747)3
- [...]el
Doctor Don Francisco Franco
natural de Castellon de Xativa
[...] (Vicente Ignacio Franco,
1798)4
|
| |
Per
referir-se als habitants els manuals de
consells diuen “veïns i habitadors
de”: |
| |
- “[...]
tots vehins y habitadors de la
present Vila nova de Castelló
[...]” (Consell del 6 de
febrer de 1622)
|
| |
Els
il.lustrats Cavanilles i Franco solen
dir-nos simplement “los de
Castellón”. |
| |
- "...los
de Castelló i Carcaixént, que
habiendo recibido del Criador un
precioso suelo, lo han manchado
con arroces" (Cavanilles,
1795, p. 184) 5
- "Bien
pagan los de Castelló i Señéra
el haber satisfecho su
pasion" (Ibídem, p. 202)
- "...y
siendo los de Castellon como
todos trasladaron sus domicilios
adonde mejor se les acomodó; mas
no por eso viven los vecinos de
Castellon con miseria..."
(Vicente Ignacio Franco, 1797) 6
|
| |
I heus
ací una altra forma del nostre paisà
Franco per indicar el seu origen.v |
| |
- “D.
Vicente Ignacio Franco, Ciudadano
de la Villa Nueva de
Castellon” (17) 7
|
| |
També: |
| |
- “Nofre
Calatayud, generós, resident en
la Vila nova de Castelló
(...)” (1633) 8
|
|
3 Biblioteca Valentina,
Joseph Thomas Lucas, València 1747, p. 159.
4
El
carácter del genio valenciano, Por la Viuda
de Martín Peris, Valencia,
p. 12.
5
Observaciones...,
Madrid 1795.
6
Carta
I: Advertencias al tomo primero de Observaciones
sobre la Geografia,
Agricultura y
Poblacion del Reyno de Valencia que ha publicado
el Sr. Abate D.
Antonio Josef
Cavanillas, impresa por Miguel Estevan, en
Valencia, el año 1797,
Advertencia V.
7
Contextación
a las Observaciones
8
Arxiu
local, procés d’hidalguia de Nofre
Calatayud (sign. 1929/1).
|
| |
| |
Literatura popular |
| |
|
| |
Tampoc
no trobem el gentilici en aquests versets
populars que va compil.lar Manuel Sanchis
Guarner, però sí els nostres malnoms. |
| |
“Els
morruts de Castelló
tenen
molta vanitat,
porten
la grenyeta al front
i el
sombreret de costat” (a
Alcàntera)
“Els
de l’Ènova són bolos,
en
Rafelgorap, rifenyos,
en
Maniuel, abellotes,
i en
Castelló, formatgeros” (a
Alcàntera ) 9
|
| |
Tampoc
no apareix en aquest poema anònim,
publicat al programa de festes de 1948 |
| |
“Un
vehí de Castelló,
cuant
el vas a anunsiar...”
|
| |
També
es pot indicar l’origen dient
“fills de”, com en els goigs en
valencià al Crist dels Prodigis. |
| |
“Crist
del Prodigis empara
els
teus fills de Castelló”
|
| |
On
també es pot interpretar com a fills de
Crist. |
| |
|
|
9 Els pobles valencians
parlen els uns dels altres. IV, Ed. 3 i 4,
València
1983, p.127. |
| |
| |
L’ús escrit del
gentilici en el segle XX |
| |
|
| |
Continuen
usant-se majoritàriament fòrmules
alternatives. |
| |
- "¿Què
voy yo a decir que no sepan ya
los de Castellón?"
(Soleriestruch, 1957) 10
- "...els
de la Pobla Llarga i Castelló,
els de Senyera i Sant Joanet, i
els de la Llosa..."
(Soleriestruch, 1958) 11
- "...els
de Castelló de la Ribera i els
dels pobles dels voltants"
(Soleriestruch, 1958) 12
- “I
és potser degut a la generosa
cilindrada que els de Castelló
tenen a l’esperit, pel que
han anat sempre cara a les
mampreses més enlairades amb una
faisó deportiva admirable
(...)” (Soleriestruch, 1959)
13
- “...els
llauradors de Castelló...(José
C. Bonet, 1989) 14
- “Quan
agafen una certa mania a Alberic,
són de debò, amb tota garantia,
fills de Castelló [...] (Amadeo
Romà Martorell, 1992) 15
- “...el
caràcter de la gent de
Castelló...”
- “L’home,
el varó del Castelló
actual...” (Vicent Ribes,
1997) 16
- “L’habitant
de Castelló varó del segle
passat...(Ibídem)
- “...l’estatura
dels joves de Castelló...”
(Ibídem)
- “Per
ordre de la Sra. Alcaldesa es fa
saber a tots els veïns i veïnes
de Castelló...(1998) 17
|
| |
En
castellà comença a fer-se ús del
gentilici “castellonense”,
sobretot en associacions sorgides en el
primer terç del segle |
| |
- Sportiva
Castellonense
- Sociedad
Musical “La Lira
Castellonense”
- Círculo
Castellonense
- Club
Castellonense
- Sociedad
Mutua contra Incendios “La
Unión Castellonense”
|
| |
En la
revista Cultura, que publicà el
Consejo Local de Primera Enseñanza,
apareix diverses vegades el gentilici
“villanovenses”, però la
mateixa Junta fundà una biblioteca i li
posà el nom de “Biblioteca Popular
Castellonense” (1932). Serà
difícil trobar el gentilici en
valencià, entre altres coses perquè a
Castelló no es publicava res en la
nostra llengua.
La revista Nostre
Poble (1950-1951) se subtitulava
“Revista de actividades
castellonenses”. I sorgeixen altres
associacions amb la raó social en
castellà: |
| |
- Unión
Deportiva Castellonense
- Club
de Tenis Castellonense
- Club
Alfil Castellonense
- Orfeón
Castellonense
I
també
- Cinema
Rex y Terraza Castellonense
- Fábrica
de Helados “La
Castellonense”
|
| |
Aquest
gentilici en castellà es consolidà i
apareix constantment en les publicacions
locals. |
| |
- "...como
innumerables
castellonenses..." (Elías
Llagaria, 1955) 18
- "...eficaces
esfuerzos de los agricultores
castellonenses..."
(Francisco Ribes, 1955) 19
- "Así
llegó a ser para Castellón,
para todos los
castellonenses..." (1956) 20
- "...como
unos días en que los
castellonenses todos..."
(Salvador Climent, 1959) 21
- "...sus
castellonensísimas
ideas..." (1959) 22
|
| |
Rarament
s’escapa algun
“villanovense”. |
| |
- “Villanovenses”
(1949) 23
- "Estimado
Villanovense [...]. De todos se
espera confiadamente
colaboración y aliento y para
ello quedan convocados todos los
Castellonenses" (14 d'abril
de 1960) 24
|
| |
Aquest
ús apareix confirmat en algunes
publicacions enciclopèdiques
castellanes. |
| |
- Diccionario
Enciclopédico Ilustrado Sopena,
t.V, Barcelona 1978, p.4464
- Nueva
Enciclopedia Larousse, t. 10,
Ed. Planeta, Barcelona 1982,
p.10303
- Diccionario
Básico Espasa, t. 5, Espasa
Calpe S.A., 1983(4), p.4907
|
|
| |
| |
| |
| 10
“El
Castellet” al Programa de Festes
de 1957, p. 27. 11
“El
porrat de Santa Anna” al Programa
de Festes de 1958, p. 24)
12 Ibídem, p. 25.
13 “Castelló
de la Ribera, poble agrícola” a Programa
de festes, 1959, p.20.
|
14
“Factors
d’evolució del conreu del maduixot a
Castelló” al Programa de
Festes de 1989,
p. 15.
15
“Ser
de Castelló” a Programa de Festes de
1992, p. 12.
16
“Estructura
física dels homes de Castelló” al Programa
de Festes de 1997, s.p.
17
“Band”
al Programa de Festes de 1998, p. 1.
18
"Al
paso de la Virgen Dolorosa" al Programa
de Festes de 1955, p.16.
19
"Ejemplos
que estimulan (La Noria, Serreta Uchera y Altos
Riegos)" al Programa
de Festes de
1955, p.26.
20
"Maestro
Fayos" al Programa de Festes de 1956,
p.12.
21
"A
mi pueblo en fiestas" al Programa de
Festes de 1959, p.3.
22
Programa
de Festes de 1959, p. 13.
23
Programa
de Festes de 1949.
24
Carta
colectiva de la comissió pro-fill adoptiu de Don
Rafael Gallart, signada
per Vicente
Martínez Uberos
|
| |
| |
El gentilici en valencià
en textos normativitzadors. |
| |
|
| |
Manuel
Sanchis Guarner en al seua Gramàtica
valenciana (1950) poposa el gentilici
de “castelloners”. No ho sé de
cert, però es pot suposar amb molta
seguretat que ell es fonamenta en les
enquestes lingüístiques que realitzaren
alguns filòlegs a partir de 1932.
Aquesta proposta ha triomfat en aquelles
publicacions de caràcter normatiu que es
limiten a copiar-se les unes de les
altres, com |
| |
- Gran
Enciclopedia de la Región
Valenciana
- Gran
Enciclopèdia Catalana, v. 4,
p.608
- FERRER
PASTOR, Francesc: Diccionari
de la Rima, 1, Impremta
Fermar, València 1980(2), p.882.
- Diccionari
de la llengua catalana,
Enciclopèdia Catalana, Barcelona
1983(2) i 1990(11), p.334
- FERRER
PASTOR, Francesc: Diccionari
General, València 1985.
- Gran
Larousse Català, v. 2, Ed.
62, Barcelona 1990, p.974
- LACREU,
Josep: Manual d'ús de
l'estàndard oral, València
1992(2), p.350
- Diccionari
de la llengua catalana,
Institut d'Estudis Catalans,
Barcelona,Palma de Mallorca,
València 1995, p.370
- Diccionari
Valencià, Edicions Bromera,
València 1995, p.373
|
| |
No és
que el gentilici siga inapropiat o
incorrecte. La forma
“castelloner” respon a una
tradició oral dels pobles veïns i
s’ha format amb un sufix habitual en
valencià. La qüestió és que quan
Sanchis Guarner el proposa no hi havia
tradició escrita i l’ús del
gentilici en textos escrits seguirà uns
altres camins. |
|
|
| |
| |
|
| |
L’ús del
gentilici en textos escrits |
| |
|
| |
Eduard Soler i Estruch en
un Pregó que apareix en el programa de
festes de 1961 ens anomena
“castellonins”, una altra forma
absolutament apropiada i correcta.
L'any 1967
EDIGSA edita un disc de Passos Dobles
del País Valencià interpretats per
la nostra banda, la qual és anomenada
"Lira Castellonenca".
Comença a
usar-se “castellonenc” en les
publicacions oficials i en els programes
de festes. |
| |
- "Pintors
castellonencs" (José Martí
Soro, 1988) 25
- “Altre
castellonenc que triomfa”
(1989) 26
- “Un
castellonenc de tot cor”
(1993) 27
També
en altres publicacions.
- “D’altres
castellonencs, en canvi...”
(Vicent Ribes, 1987) 28
- "Francesc
Franco, un castellonenc a la cort
del rei de Portugal" (Julio
Ribes, 1990) 29
I
així en molts altres llocs.
Aquest ús només està confirmat
pel Diccionari Gregal de
Vicent Pascual 30.
|
|
| |
| |
| |
| 25 Títol de
l’article publicat a Festes
Majors 1988, Castelló 1988,
pp.34-36. 26 Butlletí
d’Informació Municipal, Villanueva
de Castellón, any 12, juliol
1989,núm.
107.
27 Ídem, any
14, juliol 1993, núm. 149.
28 Secrets del
Castelló set-centista, Cooperativa
del Camp de Vila Nova de
Castelló,
1987, p. 9.
29 Títol de
l’article a Amics nº 3,
Castelló 1990 (primavera), pp.14s.
30 PASCUAL, Vicent: Diccionari
Gregal. Valencià - Castellà. Castellà
- Valencià,
Gregal
Llibres, València 1987, p.83.
|
|
| |
| |
Conclusions |
| |
|
| |
1.-Cal
evitar l’ús oral i escrit del
gentilici “villanovense” per
inadequat, per la nul.la tradició oral i
per l’escassa tradició escrita.
2.- Si cal
dir el nostre gentilici en castellà,
està més que provat l’ús de
“castellonense”.
3.- Es pot
dir “castelloní” perquè és
un sinònim dels següents 31. Cal dir, però,
que no té tradició i que és el
gentilici propi dels naturals de
Castelló d’Empúries.
4.- Es pot
dir “castelloner”, tot i que no
hi ha hagut un ús escrit.
“Castelloner” també pot
aplicar-se als de Castelló de la Plana 32.
5.- Es pot
dir, per fi, “castellonenc”,
l´’us del qual han privilegiat els
últims anys tots aquells que han escrit
alguna cosa en valencià. És un
gentilici que compartim amb els altres
Castelló del nostre país, Castelló de
la Plana i Castelló de Rugat 33. |
| |
|
|
31
Vegeu
PEY ESTRANY, S.:Diccionari de sinònims, idees
afins i antònims, Ed.
Teide, Barcelona
1997(17), p.163, on apareix castelloní com a
sinònim de castellonenc i de castellonès.
32
Diccionari
de la llengua catalana, Institut d'Estudis
Catalans,Barcelona,Palma
de Mallorca,
València 1995, p.370
33
Vegeu
LACREU, Josep: Manual d'ús de l'estàndard
oral, València 1992(2), p.350.
|
|
